Josep Ballbè i Urrit
La ciència no és infusa. Som davant d’un terme irònic i sorneguer. Ve referit al fet que el coneixement no s’assoleix per art de màgia.
El sol fet de fer anys no aporta saviesa. La prova la tenim en gent de la nostra lleva, si fa no fa. Sempre recordo, per exemple, companys de classe d’infantesa. Abeurant tots de la mateixa font, no tothom ha assolit un nivell intel·lectual similar. És més, en recordes algun d’endarrerit. Llavors i ara. Això sí, tampoc no et constava que agafés mai un llibre ni s’informés amb premsa.
Fer anys, per si mateix, no aporta saviesa. Les persones d’edat semblant poden tenir vivències i interessos ben diferents que els menin a acumular una saviesa ben diversa i no sempre equiparable. Els anys fets (l’acumulació de dies) ens aporten memòria i experiència. “Anys i panys” és l’evolució de l’expressió “anys i afanys”, popularitzada amb el pas del temps. Una forma d’insistir en l’esforç com a eina d’aprenentatge.
Els camins triats i trescats (en resum, la suma de vivències) ens condicionen també l’experiència. La lletra d’una famosa cançó del grup Sopa de Cabra ho dibuixa i pinta fantàsticament: “Camins que ara s’esvaeixen / camins que hem de fer sols / camins vora les estrelles / camins que ara no hi són / Mai no és massa tard per tornar a començar / per sortir a buscar el teu tresor / No és senzill saber cap a on has de marxar / pren la direcció del teu cor”.
Pel que fa als llibres que ens han acompanyat al llarg de la vida (lectures i interessos), acabaran configurant el nostre coeficient intel·lectual. En definitiva, els tres elements citats al refrany del títol esdevenen les tres potes d’un tamboret metafòric.
Cadascun d’ells té un percentatge igualitari en el bastiment de la ment. La saviesa acumulada ve a ser un punt intermedi d’aquestes tres variables (edat, experiència i aprenentatge). Cal saber-la compartir i treure-la enfora perquè llueixi i pugui ser la nostra carta de presentació. Això sí, des de la discreció humil de no mirar ningú amb supèrbia. El costumari català és ric en sentències que avalen el nucli de tot aquest entrellat que he triat avui: “El savi sap que no sap… El ximple tot ho té al cap / El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu / En l’home savi les riqueses són esclaves / El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu / El savi sempre va carregat de riqueses. En el neci, mestresses / Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi”.
