Joan Roma i Cunill
Durant anys un dels lemes de TV3, era “la teva”, volent dir la de tots. Fa pocs dies, Sigfrid Gras, el nou director general, va comentar: “Si molts catalans no consideren TV3 com la seva, és que hem fet algunes coses malament”.
Al·leluia! Algú de dalt, se n’ha adonat. Amb 20 o 30 anys de retard, però millor ara que mai.
En efecte, TV3 va deixar de ser la nostra, per passar ser la vostra, la del món independentista, fins a convertir-se en el seu portaveu. Sense ella, el procés hauria tingut una vida molt més reduïda i efímera. I no solament per ser el lloc des d’on es difonien missatges, consignes, i protestes sinó acollint tertúlies i tertulians molt ben pagats que feien de les seves xerrades un “modus vivendi”.
I lògicament, TV3 ha difós una mena de cultura anti Espanya, en tot lloc i moment. Ha estat norma convertir-se en propagandista de tota mena d’atacs a la monarquia, l’exèrcit, el govern central, i de fenòmens, festes i celebracions, venudes com a pròpies d’un altre país, una altra gent, molt allunyada de la realitat catalana.
És evident que quan la gent veu aquests posicionaments, aquests atacs, aquest partidisme i sectarisme contra tot l’espanyol, passen a altres canals i mitjans considerats més ponderats, i sobretot més fiables. Per a molts, per a milions de catalans, TV3 és la seva, la d’ells, entenent per ells, als independentistes. Ja s’ho faran.
Ara, però, veuen en perill la mateixa cadena. Per què? Doncs, perquè no és possible mantenir uns mitjans que van perdent publicitat, i sobretot audiència. Una cosa, estretament lligada a l’altra. En conec molts que com jo, fa anys no mirem ni un sol dia TV3, i quan dic TV3, vull ampliar-ho a la resta de mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els donem per sectaris i impossibles de modificar.
Ja entenc el neguit dels nous directors generals, però s’han guanyat a pols aquesta desconfiança i aquesta fugida. Només en faig un seguiment per zàping per confirmar que ben poc han canviat. Encara no mereixen ser vistos ni escoltats per la majoria de catalans. Ha d’haver-hi canvis profunds en un munt de programes, i sobretot en el concepte general que si volen representar el poble català, hem de ser-hi tots presents. I, res de sectarismes ni partidismes. Volem una televisió pública, honesta i objectiva.
A què esperen per fer-ho realitat? Els canvis, d’ençà de l’elecció dels nous directors, han estat mínims. Continuen existint tertúlies, en què el vuitanta o noranta per cent, provenen d’un sol pensament polític, sense espai per a l’objectivitat i pluralitat. Què esperen que fem els usuaris?
Bé, doncs, quan tinguem constància de canvis substancials, provarem uns dies, i si no els constatem, tornarem a marxar. Tenen poc temps perquè les ofertes són múltiples i perden més ells, que no pas nosaltres. Per arribar a fer possible, TV3- la nostra, queda molt camí per recórrer, i si no surten els més fanàtics, no ho veig possible. Ha d’haver-hi una profunda renovació, per a renovar continguts i assolir la confiança perduda.
