Diuen que poden passar els anys i encara recordes el primer cop que els avis et van portar a veure “Els Pastorets” quan eres quitxalla. Jo també ho recordo amb nitidesa, tot i que tingui 37 anys. De fet, va passar fa dos dies.
Justament la tarda de Sant Esteve. Païts els canelons (això sí, fent trampes amb almax) toca posar direcció al Teatre Principal. És dia gran per a El Social, que estrena “Els Pastorets” d’aquest Nadal. Aparentment, no semblava que hi hagués d’haver problemes: la duen representant des d’un llunyà 1907. I, tanmateix, cau la bomba: l’actor Xavi Gabarró, que interpreta a Rovelló, està malalt i no podrà actuar. Els nervis a Can Social s’esvaeixen quan contacten amb el periodista de Canal Terrassa Oriol Carreras, qui ha fet de Rovelló durant molts d’anys. “Recordes el paper?”, li demanen. Doncs escalfa, que surts.
Carreras s’afaita la barba i es caracteritza de Rovelló. Fa tàndem amb Oriol Salvador, esportista d’hockey internacional, “teaiatreru” a temps parcial i germà d’un altre personatge nadalenc típic de Terrassa. La química funciona i cadascú matisa el seu personatge. Un repartiment de caràcters amb un regust a Tolkien i la parella entre Frodo i Sam, a “El senyor dels anells”.
També destaca Ferran Dinarès en el seu paper de Jeremies, qui serà el personatge que més rialles arrencarà al públic –probablement- més aplaudiments espontanis se’n durà. En tot cas, d’aplaudiments n’hi va haver a bastament, doncs “Els Pastorets” és teatre amateur i la generositat n’és intrínsec. L’entusiasme de veure el teu fill o la teva neboda actuant. Espectadors creuant els braços a l’aire per cridar l’atenció d’algun actor damunt l’escenari. Pantalles de telèfon mòbil encenent-se en mig de la funció, per fer una foto o gravar un petit vídeo quan surt “el nostre”. I és que als pastorets s’hi dona amnistia, en la prohibició de fer-los servir durant la funció.
Les criatures malignes, molt coordinades, també són ben aplaudides. El seu objectiu és portar en Lluquet i Rovelló pel camí del pecat, a les ordres de Satanàs. I és aquí on tenim un Bru Figueras amb regust de “La guerra de les galàxies”, i més concretament del Dimoni dels Sith (a l’Episodi III). Fins i tot es bat en duel pals en mà, amb Lluquet, talment fossin espases làser del món imaginat per George Lucas. Frodo a “La Guerra de les galàxies”.De fet, n’hi ha moltes, de picades d’ull modernes. Port Aventura i el Cosmocaixa en algun diàleg, un acudit sobre els barcelonistes Joan Laporta i Xavi Hernández i un fantàstic gag sobre les “selfies” estil medieval en són algunes.
Aquestes guspires contemporànies contrasten amb un llenguatge antic, ancestral, guster, sonor. Un català de mots rics, com falòrnia; expressions genuïnes, com “fa de mal sentir”; amb entonació no interferida pel castellà (“vols dir?”, “i ara!”). En ocasions, amb tracte de vós (ni tan sols de vostè).
I si el català ens recordava que estem a una zona geogràfica considerada l’estàndard de català correcte en el món del teatre, el ball de l’Estapera ens ubicava a la Terrassa de Festa Major. La cultura popular també estava representada en el so reverberant dels tabals dels diables.
Però dues hores i mitja després de funció, finalment no guanyen els dimonis. No és “spoiler”: des de la nit del temps que acaba guanyant l’Anunciació. Blanca i poderosa. Una Galadriel cristiana, en mig d’un escenari que sembla el pessebre de la teva àvia havent pres vida humana.
I alerta que dues hores i mitja de funció no és pas broma, per mantenir l’interès de la canalla. Ho deia recentment el pallasso Cesc Serrat en aquestes pàgines: “No és fàcil mantenir l’atenció dels nens d’avui en dia”.
* “Els Pastorets”. Dilluns, 26 desembre, 2022. 18.30 hores. Teatre Principal.
* Joan Salvador, direcció. Oriol Salvador, ajudant direcció. Massa Coral de Terrassa.