“Pocs moments després de la mitjanit del dia 24, o sia, en les primeres hores de la matinada del dia de Nadal, va començar a nevar sobre la ciutat”. Amb aquestes paraules s’expressava l’edició del “Tarrassa Información del dijous 27 de desembre de 1962. Afegia el rotatiu que “el temporal es va mantenir amb gran intensitat” i que la neu va arribar a una alçada de “més de setanta centímetres”.
Aquesta nevada, la més voluminosa que es recorda a la ciutat, continua viva en la retina de les persones que la van poder observar en directe. No feia gaire, tot just tres mesos, la ciutat havia passat per un mal tràngol que, avui en dia, encara roman en els records de molts ciutadans, la riuada del mes de setembre, que va arrabassar la vida a un bon nombre de terrassencs.
Llavors, a aquella època, la premsa escrita no es caracteritzava precisament per l’abundància de fotografies a les seves pàgines. Per això, en les edicions del diari local d’aquells dies, no apareix cap imatge. El titular de portada, concís, parlava de “Temporal de neu sobre Terrassa” i alertava, en un subtítol encara més curt, que alguns serveis públics es va interrompre. Algunes zones de la ciutat, a més, es van quedar sense subministrament elèctric.
A “Tarrasa Información d’aquest mateix dia 27 de desembre, s’apuntaven a la dita “d’un gran mal en surt un gran bé” o, d’una altra manera, “un desordre porta a un ordre”. Aquest diari s’alegrava que, com que tota la ciutat estava farcida de neu, i això dificultava els desplaçaments, la festivitat de Nadal es va convertir “en una autèntica commemoració casolana, acollidora i familiar”, ja que van ser comptades les persones que van sortir de les seves llars.
No va ser del tot cert perquè, a més de les persones voluntàries que van col·laborar per treure la neu i deixar els carrers, més o menys circulables, també es van apuntar a la festa persones amb ganes de fer esport. Va ser el matí de Sant Esteve, que va treure el cap amb un bon sol, que va animar als ciutadans amb més esperit esportiu. Gent amb esquís i trineus, van desafiar el mal temps i el fred, i van aprofitar l’aparició de l’astre rei per passar a la pràctica esportiva de disciplines inversemblants de dur a terme a Terrassa, exceptuant en casos tan extrems com el de 1962. Va ser l’oportunitat per poder dir que havien esquiat a la provisional i única en la història estació d’esquí de Terrassa.
Barris aïllats
Els transports públics, autobusos, taxis, trens i fins i tot els vehicles de les pompes fúnebres, es van aturar, fet que va deixar aïllats als barris de la població. Amb el pas de les hores, els serveis es van anar restablint. Afortunadament, hi havia unes màquines a la riera de les Arenes que aquells dies treballaven per tal de reparar tot allò que s’havia desfet tres mesos abans a causa de les riuades. Es van utilitzar aquestes màquines per treure la neu dels principals carrers de la ciutat i també de les carreteres que condueixen a altres poblacions, com Sabadell o Barcelona.
Algunes sortides del cos de bombers i també intervencions per part de la Creu Roja, en els moments més crus de la nevada i posteriors hores, van trencar la rutina i van atendre a persones ferides per caigudes a causa de la gelor dels carrers i les relliscades que no podien absentar-se en una jornada com aquesta.
El dissabte dia 29 de desembre, la premsa escrita local ja titulava amb les paraules “normalitat”, “problemes solucionats, en referència als serveis públics i fins i tot s’assegurava que, de cara l’endemà, “es vendrà pa a totes les fleques” de la ciutat. La secció “Ventanal” del “Tarrasa Información”, fins i tot feia broma amb els titulars publicats a Sabadell sobre la nevada, comparant-ho amb els “partes” del quarter general del Generalísmo a la Guerra Civil. “Sabadell sitiada per la neu”, escrivia amb ironia el seu autor.
Cinema amb retard i una inusual votació popular
En aquells dies de desembre a la ciutat hi havia fins a vuit sales de cinema: Principal, Rambla, Recreo, Avenida, Alegria, Imperial, Iris i Catalunya. “Vidas rebeldes”, dirigida per John Huston i amb un repartiment de luxe amb artistes com Clark Gable, Marilyn Monroe o Montgomery Clift, era una de les pel·lícules estrella que es projectaven aquells dies a Terrassa.
Curiosament, Monroe havia mort feia quatre mesos i, Gable, dos anys abans. Llavors, els films arribaven (si superaven el tràmit de la censura), molt més tard de la seva estrena. També es podia veure en aquella època “Un, dos, tres”, el magnífic llargmetratge satíric dirigit per Billy Wilder, amb un excepcional James Cagney com a actor principal. Feliçment, Cagney moriria molts més anys després.
Competició esportiva
Pel que respecte a les competicions esportives, el San Cristóbal empatava a dos gols al seu camp, contra el Centelles, en un partit on, segons les cròniques, l’àrbitre no havia estat del tot correcte. En hoquei patins, l’Sferic, amb l’equip format per Soteras, Fernández, Soli, Meya, Zuriaga i Maixer, també empatava a la seva pista, amb el mateix resultat, 2 a 2, contra el Villanueva.
No pot sorprendre que, llavors, “Tarrasa Informació”, es fes ressò de les actuacions de “Els Pastorets”, al llavors conegut com a Centro Parroquial de San Pedro. El mateix diari organitzava aquelles dates un concurs d’aparadors nadalencs que, insòlitament, en plena dictadura, es decidiria per votació popular.
