Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Aprofundim avui en l’evolució sectorial que veiem, seguint el detall de la setmana anterior. Les empreses de serveis, que han corregit menys, són les que han estat menys perjudicades per la inflació i pels culs d’ampolla en la producció. Aquestes, com que no tenen processos de fabricació ni de transport, només es veuen afectades per la pujada de sous, que ha estat compensada per la distribució i els efectes del teletreball, que ha disminuït despeses generals. De la mateixa manera, la banca i el món financer, que cada vegada està més digitalitzat i presta menys serveis personals, vol anar cap a un model similar a les empreses de serveis: ha disminuït centres de treball i personal de forma generalitzada i això, i la pujada de tipus d’interès, els pot fer despuntar en beneficis aquest final d’any. Nogensmenys, com a efecte contrari, tornaran abans d’un any a tenir una morositat important que els farà trontollar de nou.
D’altra banda, totes les empreses tradicionals, tant industrials com de consum o de comercialització, s’han vist afectades de forma cruenta per l’increment de costos de producció, tant per l’energia com pel transport, com per l’increment en les matèries primeres, els culs d’ampolla de producció i els increments de sous. Tots ells estan en un cercle viciós que es retroalimenta i que fa que la inflació es mantingui en aquests valors i, malgrat que s’intenti incidir baixant el consum, és molt difícil trencar aquesta interrelació. Així, la indústria i el comerç tindran un impacte en els marges d’explotació i probablement no compliran els objectius esperats malgrat que mantinguin les xifres de vendes.
L’economia es comportarà de forma disruptiva i no homogèniament, de manera que és molt important per l’inversor estudiar bé les empreses per posicionar-se en les que la projecció i els fonamentals són molt més clars, almenys mentre duri aquesta etapa d’alta inflació, que s’allargarà més del que en principi s’esperava.
