Rosa Ferrer
Diu la popular nadala “El dimoni escuat”: “Allà sota una penya / n’és nat un Jesuset / pobret, pobret. / Que és fill de mare Verge. / I està mig mort de fred / pobret, pobret. / I està mig mort de fred. / El bon Josep li deia: / Jesús que esteu fredet / pobret, pobret. / La Verge responia: / Per falta d’abriguet, / pobret, pobret / Per falta d’abriguet.”
Com cada any, moltes criatures passaran fred per Nadal. Segurament, aquest any en seran moltes més arreu del món, per les guerres cada vegada més vessades a la crueltat amb els més innocents per pura crueltat, per la pobresa energètica i la pobresa en general. També en passaran els adults i la gent gran, així com, és més que probable, gana i aquella sensació de soledat i por que un ha de tenir quan al seu voltant hi ha runes i sonen les bombes o hi ha sequera i malalties.
Aquesta festa que, com a creients, en pocs dies celebrem, però ja fa dies que vivim, tant creients com no, entre llums, regals, música, vacances, etc., és la celebració del naixement d’un nen que, per motius polítics, va ser nat en un pessebre i, segons diu la història, va venir a portar pau al món. Amb el seu exemple ens va transmetre el missatge més important, que es diu “amor”, i ell va dir: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”, i també: “Estima els altres com a tu mateix”.
Amb tot el que està passant al nostre entorn proper i no tan proper, em permeten fer un suggeriment per al menú d’aquest Nadal? Apuntin, perquè crec què pot ajudar molt per tenir cura de la nostra salut mental i física, ja que les dues acaben fent un tot, i de retruc al nostre entorn:
Un aperitiu que comenci amb una apagada de tota mena de pantalles, mòbils, tauletes, televisió, etc. per mirar les més boniques de totes les pantalles, que són els ulls dels nostres éssers estimats.
Uns entrants per compartir fets de rialles, paraules d’estima i confiança. Un plat ple d’amor i carícies que ens ompli el cor i l’anima. Abans de les postres, uns segons de silenci on amb les mans càlidament agafades al voltant de la taula, des del fons del cor desitgem el millor per a cada un de nosaltres i ho fem extensiu a tot el món. De postres, la poesia dels infants, que la tinguin preparada, escoltant-la, que no sentint-la, amb els cinc sentits i la il·lusió de l’infant que habita encara en nosaltres.
Sí, també tinc unes postres per als que no tinguin infants, o poemes de Nadal, que els recomano degustar-los lentament per trobar tots els seus sabors i ens delectin tant el paladar com l’esperit. Diu així: “Si la pedra digués: ‘Una pedra no pot construir una casa’, no hi hauria casa. Si la gota digués: ‘Una gota no pot formar un riu’, no hi hauria oceà. Si la llavor digués: ‘Una llavor no pot sembrar un camp’, no hi hauria collita. Si tu i jo diguéssim: ‘Un gest d’amor no pot canviar la humanitat’, mai no hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat sobre la Terra”. Anònim.
No tinguin cap dubte que un primer gest d’amor, de germanor és la primera llavor per arribar a una gran collita col·lectiva de canvis a bé per a la humanitat. Tota gran obra comença amb un petit esborrany que va creixent dia a dia, sense presses, però sense pauses. Si cada un de nosaltres hi posa un gest d’amor, en sumarem tants que podrem repartir la collita amb aquells que encara no en tenen! Perquè com deia Blaise Pascal, físic, matemàtic, filòsof, teòleg, escriptor i inventor (1623-1662, París): “El menor moviment és important per a tota la natura. L’oceà sencer es veu afectat per un còdol.”
Gaudeixin, per salut mental, d’aquestes festes de Nadal com si fossin les primeres, amb la il·lusió dels infants, i com si fossin les últimes, sense deixar per demà l’abraçada, la carícia, el perdó, no oblidin dir t’estimo, perquè encara que ja ho sapiguem, ens omple l’ànima tant sentir-ho com dir-ho.
Molt bones festes amb una forta abraçada!
