Xavier Roca, director de l’Eseiaat de la UPC
Les “fake news” no són cosa del nostre temps. N’hi ha de tan antigues i tan efectives que han esdevingut tòpics. Una d’aquestes falsedats perpètues és la que afirma que els enginyers i les enginyeres som gent freda, pragmàtica, poc donada als sentiments i a les emocions.
Permeteu-me que faci una esmena a la totalitat i presteu-me uns minuts del vostre temps perquè us expliqui una experiència personal.
Fa sis cursos que soc director de l’Eseiaat de la UPC i he tingut l’honor de presidir, juntament amb el rector de la nostra universitat i l’alcalde Terrassa, sis actes de graduació, en què hem celebrat l’entrada al mercat laboral de més de 4.700 enginyers i enginyeres altament qualificats.
En tots aquests actes multitudinaris en què he tingut el privilegi de participar, he pogut estrènyer la mà de milers de joves que amb el seu talent aporten valor, professionalitat, innovació i creixement al teixit empresarial, així com progrés i benestar als ciutadans i ciutadanes del nostre país. A l’acte de graduació d’aquest curs (tot just fa dues setmanes), observava des de la taula presidencial el paisatge humà que s’estenia als peus de l’escenari, dibuixat amb més de 1.000 noves enginyeres i enginyers i les seves famílies, que protagonitzaven el moment acadèmic i social més important del curs: el dia en què la missió fonamental de la universitat pública adquireix sentit.
Us asseguro que durant tot el temps en què va transcórrer la cerimònia, no vaig deixar de sentir una barreja de sensacions que van de l’orgull a l’agraïment, i del pes de la responsabilitat a la felicitat exultant. Des del lloc on estava podia veure el rostre feliç i satisfet dels nostres titulats i titulades, l’expectació pacient abans del moment de pujar a l’escenari, rebre el diploma i fotografiar-se per al record amb els companys i companyes de promoció. L’expressió de la seva cara en el moment en què recollien el seu diploma desprenia una profunda i sincera emoció. Mentre contemplava tot el que passava a l’esdeveniment, vaig ser conscient i vaig constatar en primera persona la força i la centralitat que al llarg dels darrers anys ha adquirit la nostra escola per ajudar a garantir el futur del país.
Un dia abans de l’acte de graduació, el diari “La Vanguardia” va publicar un article del nostre rector, Daniel Crespo, al fil del primer estudi d’Observatori d’Enginyeria d’Espanya, titulat “El país necessita enginyers i enginyers”. El rector de la UPC desgranava els principals indicadors d’aquest estudi, que s’ha difós per tot l’Estat amb un titular impactant: “Espanya necessitarà en els pròxims deu anys 200.000 professionals de l’enginyeria”. Segons les dades que aportava el nostre rector, Catalunya necessitarà per a la pròxima dècada entre 50.000 i 70.000 enginyers i enginyeres; el curs passat, Catalunya va graduar gairebé 5.000 enginyers i enginyeres formats en algun dels 22 centres universitaris del país que imparteixen graus en enginyeria. Aquestes xifres fredes, objectives i concretes es van transformar durant la tarda del darrer acte de graduació en la certesa inqüestionable de la importància que l’escola d’enginyeria de la UPC a Terrassa té per a la nostra societat.
I és que les nostres dimensions i la diversitat de titulacions que oferim posicionen l’Eseiaat de la UPC i el gran Vallès en una àrea clau, extraordinàriament important, per al desenvolupament del país, ja que durant aquest darrer lustre l’Escola de Terrassa ha aportat un percentatge molt elevat de tots els professionals d’enginyeria que es graduen a Catalunya. La consistència d’aquest fet es veu enfortida si mencionem la xifra de 1.035 nous titulats i titulades de la darrera promoció de l’Eseiaat. Tots aquests nous professionals s’han format en una sola escola, i es troba a Terrassa, perquè la ciutat també n’ha de ser molt conscient. Aquest fet em provoca un sentiment de gran responsabilitat i del deure envers la societat, que comparteixo amb tot el cos docent de l’Eseiaat i amb els professionals que ens ajuden a complir la nostra missió, tots compromesos amb el progrés del país i el benestar dels ciutadans.
Per això, no us deixeu enganyar i desmentiu els qui us diguin que els enginyers i les enginyeres no som donats a les emocions, perquè encara tinc la pell de gallina dies després de l’últim acte de graduació de l’Escola.
