No sabem si Rosamary Cortázar es defineix a si mateixa com a feminista, però els seus actes –conscientment i inconscientment– sí que ho acaben sent.
Ja els anys 60 va ser la primera dona a matricular-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, en la mateixa promoció que Àngela Ubasart. Elles van ser les dues pioneres que van obrir l’escletxa lila, com la seva coetània Joana Biarnés ho feia en el fotoperiodisme. “En aquell temps, una noia de 15 anys havia de baixar a Barcelona a estudiar art. Però el meu pare per això no hi passava. Així que vam insistir per entrar a Terrassa”, recordava Cortázar. El camí estava obert.
I ella arrencaria una vida professional en la pintura, caracteritzada per una obra pertanyent a l’àmbit figuratiu i de colors suaus i tons brillants. Una carrera que no es trenca (o es congela) a causa de la seva maternitat. “Vaig ser mare de tres criatures. I hauria estat fàcil que això hagués trencat la meva carrera. Però gràcies al meu marit, no vaig haver de tallar la meva carrera. Vaig poder seguir dedicant-me a l’àmbit laboral i al familiar”, explicava ahir. Novament, es desviava en certa manera del camí que una societat conservadora li esperava.
Les seves pinzellades són testimoni d’una particular visió del món i els colors que l’envolten. Així es percep en les 23 peces que Cortázar ha donat al Museu de Terrassa.
“Generositat” de l’artista
L’acte de traspàs va tenir lloc ahir a la Casa Alegre de Sagrera, on l’alcalde Jordi Ballart va agrair-li el gest: “No és habitual que una artista ofereixi gratuïtament fins a 23 obres, a la seva ciutat”, destacava. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, anunciava que estudien la possibilitat d’organitzar una exposició retrospectiva de l’obra de Cortázar, que tindrà lloc a la sala Muncunill. “Està supeditat al calendari, però esperem que no sigui molt lluny”, enraonava Boladeras.
Cortázar, amb Boladeras i Ballart / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Fins ara, l’Ajuntament només comptava amb quatre quadres de Cortázar, adquirits en una Fira del Dibuix. I ja havien estat exposats a una mostra col·lectiva anomenada “Dona i Artista”, que el Museu de Terrassa va organitzar per reivindicar que de les parets han de penjar més quadres dibuixats per dones.
“Momentum” feminista
“Des de l’any 2019 que ens adonem que les dones estan poc representades”, reconeix la directora del museu Gemma Ramos. “Des de llavors, hem intentat adequar la nostra política d’adquisicions”, afegeix.
Una presa de consciència que s’emmarca en un moviment generalitzat, en l’àmbit museístic, arran de l’esclat feminista dels anys 2018 i 2019. I tracta de respondre a una pregunta: #OnSónLesDones?
Una idea que es va fer viral a les xarxes socials amb aquesta etiqueta homònima. L’expressió s’ha popularitzat en tots els àmbits, tot i que se centrava a analitzar (i denunciar) la manca de dones opinadores als mitjans de comunicació.
