Joana Salvador, secretària de direcció jubilada
Es va formar com a secretària de direcció internacional “perquè la meva mare va voler”, assegura. Quan va acabar els seus estudis elementals, volia fer batxillerat, però a casa la van encaminar cap a aquests estudis. Tenia 17 anys quan els va acabar i volia fer una carrera, però, no va ser possible. “No tenia molt clar què voldria haver estudiat. M’agradaven molt els idiomes o potser hauria estudiat alguna carrera més tècnica. I també m’agradava fer d’advocat”, comenta.
Raimon Escudé, recorda, era el director de què llavors era l’Institut Industrial, la va anar a buscar per fer secretària i de bibliotecària. Era l’any 1972. “Als matins feia de telefonista i a la tarda anava a la biblioteca i allà atenia als estudiants que venien o ordenava els llibres”, rememora.
Era una tasca que l’atreia força. Després, aquesta entitat va derivar en allò que és ara, la Cecot i va començar a treballar per a gremis. El de la Construcció va ser el primer. “A mi m’agrada molt el contacte amb la gent i em van tractar tots molt bé”, assenyala.
Posteriorment, va treballar per a altres gremis. “A la Cecot he tocat tots els pals i també he tingut molta llibertat i la gent s’ha portat molt bé amb mi”, manifesta. “Suposo que si dones, reps, i tenia molta confiança i proximitat amb tothom”, afegeix. Ara fa cinc anys que es va jubilar.
Va jugar a hockey, a les files del CD Terrassa i li agrada força pintar. Va aprendre de mestres com Martínez Lozano o Ignasi Verdós. Ara, ho té una mica aparcat. La cuina és l’altra seva gran afició
