El despreniment de lloses en la zona de la base més pròxima a la calçada de la rotonda convida a pensar que aquests danys són producte de col·lisions de vehicles. Sí, n’hi va haver, però la deterioració de l’estructura de suport del monument a la Dona té a veure més amb altres problemes que amb els efectes d’accidents eventuals. La base de la Dona emmalalteix d’humitats i l’Ajuntament ha de reparar-la.
El, si més no, millorable estat de l’àmplia plataforma d’un dels monuments més emblemàtics de Terrassa no passa inadvertit. A finals d’octubre passat, el grup municipal de Junts per Terrassa el va posar com a exemple de manteniment deficient de bona part del patrimoni local. La formació independentista va incloure l’obra en una llista d’elements que il·lustraven “la imatge de deixadesa” i que motivaven la demanda, per part d’aquest grup municipal, d’un pla de xoc immediat de neteja i manteniment de peces patrimonials, i no sols d’aquelles icones representatives del passat industrial de Terrassa.
El consistori reconeix que en l’estructura de sota el monument s’han detectat problemes d’humitats, que són els que provoquen la degradació de la base. L’espai haurà de ser repavimentat, però, abans, serà necessari impermeabilitzar-lo i “reparar l’estructura del pont”. La rotonda uneix l’avinguda de Jaume I i la de Barcelona, la carretera de Castellar i el passeig del Vint-i-dos de Juliol. La intenció de l’Ajuntament és encarregar el projecte executiu a una empresa externa en el 2023, però sempre que hi hagi una partida pressupostària per a aquest pla de rehabilitació.
Tram bufat a la plataforma del monument / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La història
És una icona de Terrassa visible des de la llunyania, un perfil que talla l’aire, un enigma de ferro. El monument a la Dona Treballadora és una escultura d’Andreu Alfaro, de 40 metres d’altura i més de 60 tones de pes, que va ser inaugurada el 21 de desembre de 1996, com a homenatge a les dones treballadores. La seva estructura és un llarg tirabuixó cònic realitzat en acer corten.
El formen dos plans entrellaçats que s’estrenyen a mesura que l’altura augmenta. Intenta emular les trenes (tres) que portaven les treballadores de les fàbriques tèxtils de la ciutat, uns pentinats que moltes vegades quedaven embullats en la maquinària industrial, amb el consegüent resultat fatal en forma d’accident laboral. El projecte va ser impulsat per la regidoria de Promoció de la Dona.
L’escultura està disposada sobre un basament de formigó i planxes de marbre, que és l’estructura que emmalalteix d’humitats. El govern municipal, no obstant això, assegura que el monument en sí no corre perill.
