Tornem al carrer Nou de Sant Pere, des d’un angle oposat i, mirant la fotografia vella, de l’any 1994, amb una vista de comerços o botigues que ja formen part de la història d’aquesta ciutat. La desaparició d’establiments, amb l’arribada de nous, és un termòmetre bastant fiable d’aquella frase que ja hem mencionat en moltes ocasions, que cantava un artista dels Estats Units i que fa referència a com canvia tot amb el pas dels anys.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Com si fos un oasi, a la fotografia del passat emergeix una paperera, ben ferma i amb aires nobles. Una paperera al bell mig de la vorera, com demanant que, si us plau, no feu l’ase i dipositeu els residus aquí, que per això hi soc. Si no ho feu, hi ha la possibilitat molt encertada que em trauran d’aquest lloc, on em trobo molt bé. I possiblement va ser per això que, a la instantània de l’actualitat, no la veiem.
Pot ser per altres motius, com per exemple per temes de disseny urbanístic. Potser aquesta paperera, a aquesta ubicació, feia nosa. Nosa físicament i també conceptualment, que també compta. Cal tenir-ho present, que el concepte ho pot ser tot o pot ser una minúscula part del tot.
Vestir aquest tema de filosofia, però, no ajudarà a saber què va ser d’aquesta paperera. Com tampoc sabrem, així d’entrada, què va ser dels comerços de llavors.
