Joan Pomés, mestre internacional d’escacs
Va aprendre a jugar als escacs amb el seu pare, quan tenia 10 anys. Dos més tard, va endinsar-se en les competicions. Va ingressar al Club d’Escacs Terrassa i és una afició que “no he deixat mai”, comenta. Ara, ja jubilat, hi pot dedicar més temps. Explica que el fet de competir és una de les coses que el va enganxar als escacs. “Els esports sempre m’han agradat i no tenia facilitat en cap”, assenyala.
Des de l’any 1990 és mestre internacional i ha obtingut diversos títols, possiblement el més destacat el Campionat d’Espanya per equips, l’any 1985. “Era una lliga de 10 equips i el nostre no era professional”, recorda. Havia de jugar tres rondes i tornar cap a casa, però els hi anava tan bé que li van demanar que es quedés. “Érem un equip molt cohesionat i això ens va ajudar molt”, diu.
Va estar cinc anys jugant al Club d’Escacs Barcino. Continua jugant i, enguany, en el Campionat d’Espanya de veterans de més de 65 anys, va ser tercer i novè del Món, disputat a Assís, Itàlia.
“En els escacs estàs aprenent constantment”, comenta i afegeix que “hi ha un condicionant molt important que és el temps” i afecten altres factors “com el cansament o la tensió”. Apunta que “el que costa més de pair és quan perds una peça” de manera inesperada i creu que el factor psicològic influeix en les partides.
Llegir i el cinema es troben entre les seves aficions predilectes, si bé els esports ocupen una bona part del seu temps lliure. Futbol, ciclisme, tenis i “snooker”, que veu “molt similar als escacs”.
