La sala d’actes de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) estava plena. Terrassa ha estat aquest dimarts seu d’un seminari sobre atenció policial de la violència masclista, una jornada organitzada per la Policia Municipal que ha convocat a la ciutat especialistes d’arreu d’Espanya per posar en comú experiències locals. Una intendent de la Policia Municipal de Madrid ha parlat de l’expedient únic amb implicació de tots els serveis d’atenció per crear una xarxa “d’antenes de percepció”. El professor Miguel Ángel Soria ha facilitat eines per prendre declaracions a víctimes. “Les víctimes són víctimes 24 hores i necessitem recursos 24 hores”, ha dit la intendent madrilenya Marta Fernández. Hem entrevistat quatre protagonistes.
Preguntes:
1– La violència sexual és moltes vegades la gran oblidada. Quina és la rellevància d’aquesta violència soterrada?
2– Quin és el marge de millora en l’atenció policial a les víctimes de violència masclista?
3– De quina forma afecta la feina diària de la policia la nova llei del “només sí és sí”?
4– Quin és l’estat de la coordinació policial i amb el poder judicial?
5– Com es pot afrontar la pedagogia social?
Àngels Vila, delegada del Fórum Español para la Prevención y la Seguridad Urbana (FEPSU)
Respostes:
1– En efecte, es tracta d’una violència soterrada amb una xifra “negra” (sense denúncies) del 92%. La policia rep el que rep, coneix els fets que es denuncien o aquells que localitza en intervencions. Les denúncies estan augmentant, però molt a poc a poc, perquè es cometen més fets, però també perquè s’ha incrementat la sensibilització.
2– El marge és molt ampli en uns cossos molt enfocats a la reacció, la investigació, les proves… Hem d’eixamplar les tasques de prevenció. Fent el que fem sempre no donem la resposta adequada. També hem de promocionar els recursos per fer saber a les víctimes el que tenim.
3– Hem de veure com evoluciona la seva aplicació, però en principi la norma no ha d’incidir en el treball policial, per exemple, en la presa de les declaracions, que ha de ser exquisida.
4– Hi ha molta feina a fer. Hem de poder compartir informació i sumar esforços. La fase preventiva no ens l’acabem. El poder judicial també fa un esforç de formació, però ha de saber que no treballem en un delicte normal, que s’ha d’examinar el context de la dona.
5– Ha de començar a l’escola i la família, que és on neix l’arbre i on podem evitar que es torci. Hem d’incorporar la perspectiva de gènere i fer saber que hi ha conductes que no es poden normalitzar.
Germán Sola, caporal de la Policia Local de Santa Coloma de Gramenet
Respostes:
1– Nosaltres col·laborem estretament amb el servei d’atenció a la dona i per aquest conducte ens arriben aquests casos. Ells controlen el que no controlem nosaltres per la barrera social que constitueix moltes vegades la policia. Hi ha parelles que tenen normalitzades relacions de submissió i això encara és tabú.
2– Ha millorat molt i pot millorar encara més. Hem fet passos de gegant com ho ha fet la societat. Abans, fins i tot les lesions semblaven normals en relacions de parella. I preníem declaració a víctimes davant d’altres, mentre que ara les prenem en sales separades, en un entorn més acollidor, per afavorir la proximitat i la confiança i evitar el patiment extra.
3– Ara tot queda agrupat en un mateix fet delictiu, però no crec que això comporti un gran canvi en el treball policial. Hem d’intentar augmentar la prevenció en àmbits com l’assetjament al carrer.
4– A vegades hem de superposar-nos per impedir la sobreexposició de la víctima. La judicatura és una institució amb més camí per recórrer. En l’apartat legislatiu soc partidari que les víctimes de violència masclista declarin en prova preconstituïda, com els menors.
5– Cal treballar-hi molt, sobretot amb joves, a causa de la influència de les noves tecnologies, i amb els nouvinguts.
Marta Fernández, intendent de la Policia Municipal de Madrid
Respostes:
1– La violència sexual està molt invisibilitzada i cal parlar-ne amb l’objectiu que les víctimes sàpiguen que hi ha d’altres amb casos semblants. Les campanyes impulsades per persones influents van ser importants. Prefereixo creure que les denúncies augmenten perquè augmenta la sensibilització.
2– Manquen mesures per a la prevenció. Quan la policia reacciona és perquè la violència ha arribat a una certa intensitat. És difícil identificar la violència vetllada. Hem de treballar per detectar-la abans. L’expedient únic és una eina per generar antenes de percepció. Quan un servei detecta un cas fa un informe amb indicadors de risc que arriba a la nostra unitat central.
3– La investigació i l’assistència policial no canvien. La dificultat arriba en seu judicial. Fins ara el consentiment no es valorava prou, i és clau. Una altra qüestió és com quedarà. El canvi és positiu, però potser no perfecte.
4– Es pot millorar, sempre. La Fiscalia va fer un esforç i es van crear jutjats especialitzats, però hem de fer veure que la violència masclista va més enllà de l’àmbit de la parella. També s’expressa en l’àmbit laboral.
5– Prevenir en les noves generacions és el camí més eficaç, però també el més lent. I hem d’arribar a tothom, crear entorns segurs, intentar que en el veïnat s’activin alertes de sospita.
Miguel Ángel Soria, professor de la Universitat de Barcelona
Respostes:
1– Moltes vegades les mateixes víctimes no identifiquen aquest tipus de violència com un problema i la xifra de casos sense denunciar és impactant. És difícil que aflorin, continua sent un tema tabú i ens trobem amb reaccions del tipus “per què em preguntes això?”
2– És innegable el canvi respecte de finals dels anys 1980. En tracte, en eines operatives, però es pot millorar. Hem d’entendre que cada persona és un món i tenir en compte la seva cultura, l’arrelament, l’entorn, inclús si tenen mascotes perquè moltes víctimes no volen abandonar una relació abusiva per no deixar la seva mascota… Trobo a faltar que ens deixin fer tasques de supervisió, que ens deixin ajudar, amb confiança mútua.
3– Crec que la nova norma influirà molt poc en aquest àmbit policial. Resulta molt complicat el reconeixement de les agressions sexuals davant de policies.
4– Els policies tenen un temps limitat per treballar en la reacció i això condiciona la seva activitat. En el cas dels jutges, els mètodes són antiquats. En general, els falta vivència de carrer.
5– No ens enganyem: els rols no han canviat tant i em fa por que moltes dones evolucionin cap a la submissió. Tinc la impressió que hem creat una societat d’infants que són els reis del mambo. Els hem donat un poder brutal que després persisteix en les relacions.
