Falten pocs dies per al que s’anomena “recollida de suports”. Aquest cop no es decideix qui s’asseu al ple de l’Ajuntament. Dijous vinent, 15 de desembre, totes les persones empadronades a Terrassa i majors de 16 anys podran escollir el ”defensor del poble”, qui substituirà Isabel Marquès al capdavant de la sindicatura de greuges. Són vuit els candidats que aspiren a exercir el càrrec: Pau Cónsola, Manel Pérez, Cristina Valverde, Mustapha Ben El Fassi, Ignasi Puig, Mónica Olmo, Miriam Esther Boira i Joan Enric Latorre. Uns amb experiència a l’administració pública; d’altres sense. Tots amb l’objectiu general de servir la ciutadania i, més específicament, d’apropar la institució del síndic als terrassencs. Les votacions es desenvoluparan de 9.30 a 20 hores, de forma ininterrompuda, a set espais, a les Oficines d’Atenció Ciutadana: a la plaça Didó, al centre cívic Montserrat Roig, al centre Alcalde Morera, al Maria Aurèlia Capmany, a l’Avel·lí Estrenjer, al President Macià i al casal cívic de Can Parellada. Aquests són els candidats i els seus programes:
Pau Cónsola Párraga, educador social
“A l’Ajuntament falta agilitat i transparència”
”Les queixes principals davant la sindicatura són per manca de resposta de l’Ajuntament als requeriments”. Pau Cónsola ja ha treballat en pràctiques a la institució i deixa clar que “a l’Ajuntament falta agilitat i transparència”. Vol fer pedagogia dels drets a les escoles i assegura que la seva aspiració neix de la vocació. Es va presentar perquè li ho van demanar entitats i gent del seu entorn. Afirma que el síndic “ha d’exigir bon govern i transparència”, tot i que sempre deixa clar que la institució “no és un Rei d’Orient” sinó que té les seves funcions molt delimitades: “La defensa dels ciutadans de l’acció de l’administració municipal. No podem abanderar una altra lluita que no sigui aquesta, amb proximitat. El model d’Isabel Marquès és la meva referència. Hem de donar resposta, assessorar, estar al costat del teixit associatiu”.
Manel Pérez Díaz, mestre
“El meu programa: escoltar per dialogar, dialogar per actuar”
Subratlla que la seva trajectòria com a mestre l’ha portat a conèixer la realitat de barris i famílies i destaca el seu compromís en la conquesta de les llibertats durant el franquisme i en l’assoliment de millores en els barris. “Vaig ser regidor i aquesta és una nova etapa per seguir treballant pels drets de les persones i per Terrassa”, apunta. Li agrada més la denominació de “defensor” que la de “síndic”. Pérez vol deixar clara la funció d’aquesta figura: “No som oposició, ni substituts de l’Ajuntament. El meu programa es resumeix en escoltar per dialogar, dialogar per actuar”. Escoltar en el territori, agrega. L’exregidor assenyala que a Terrassa “sobra soroll i falta diàleg i participació”. I que la participació no consisteix únicament en informar: “Està molt bé convidar a algú a una festa, però és millor treure al convidat a ballar”.
Cristina Valverde Molina, funcionària
“La sindicatura de greuges ha de trepitjar més els barris”
Funcionària municipal, coneix bé l’oficina de la síndica. Hi treballa des de fa sis anys i vol posar aquesta experiència “al servei dels ciutadans”. Cristina Valverde, presidenta de l’associació veïnal d’Ègara, argumenta que porta 30 anys en entitats socials i dedicar-se a la defensa dels terrassencs davant de l’administració seria “una manera de culminar aquesta tasca i d’abocar-hi la meva experiència”. Pretén continuar la feina realitzada per Isabel Marquès “i ampliar-la”. Per a Valverde, però, la sindicatura ”ha de trepitjar més els barris i mantenir més contacte amb entitats”. Projecta convertir la institució en “una oficina itinerant”, amb el despatx en un ordinador portàtil. És favorable a posar els drets mediambientals “sobre la taula” i a que la síndica entri en el Consell Municipal de Medi Ambient i el de Salut.
Mustapha Ben El Fassi Mezouar, educador social
“El síndic no pot fer màgia, però sí treballar amb tothom”
L’expresident de la Comunitat Musulmana de Terrassa ha treballat amb la síndica. Ho va recordar dies enrere en una presentació pública de candidats, quan va destacar el seu bagatge en associacions i es va considerar com a pont entre dues cultures . Partidari “de la interacció amb les institucions del país que t’ha obert les portes”, assegura: “Si no caminem junts, no podrem fer res. El síndic no es Superman ni pot fer màgia, però sí que pot treballar amb tothom, estar al peu del canó”. Mustapha Ben El Fassi subratlla que la seva feina, si és elegit al capdavant de la sindicatura, consistirà bàsicament en “escoltar, contrastar informació i actuar”. Aposta per la proximitat i per dedicar molts esforços a defensar la gent gran. “A Terrassa hi ha més de 38.000 persones majors de 65 anys”, recorda.
Ignasi Puig Ventalló, advocat
“Demanem més eficàcia i diligència en els serveis públics”
El encara degà del Col·legi d’Advocats es vol bolcar en la defensa dels drets dels ciutadans davant l’administració local i en el seu programa demana “més eficàcia i diligència en els serveis públics”. Assolir més transparència de l’Ajuntament forma part dels eixos centrals de la seva proposta. Ignasi Puig Ventalló afirma que tots els departaments del consistori han de disposar d’un codi de bones pràctiques i, sobretot, aplicar-lo. La defensa del medi ambient serà capital en la seva tasca si és elegit. L’advocat terrassenc, que influirà per assolir “una igualtat efectiva entre homes i dones”, demanarà que el síndic de greuges pugui intervenir en la redacció de les ordenances municipals. Diu que s’han de conciliar “drets i deures” i que la llibertat d’un ciutadà acaba “on comença la del seu veí”. La defensa dels animals “com a éssers que senten” també forma part dels seus objectius.
Mónica Olmo Forte, advocada
“Atendre la queixa dels desemparats representa una gran responsabilitat”
Recorda la seva “llarga trajectòria” en defensa dels drets humans i que de molt jove ja volia ser “defensora del poble”. I afegeix: “La dignitat humana ha de ser respectada sense excepcions, tenint present una visió de desenvolupament sostenible que integri elements de drets mediambientals i d’inclusivitat”. Olmo afirma que no val parlar de drets: “S’han d’aplicar”. Fa una crida a la participació el 15 de desembre i subratlla que “atendre les queixes de totes les persones desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions locals és molt important, però representa també una gran responsabilitat”. El motiu: “Exigir drets humans i drets mediambientals vol dir exigir solidaritat amb el conjunt de tot el que forma i conforma la ciutat de Terrassa i les generacions que vindran”. Per això “també s’ha de vetllar pel bon funcionament dels ens locals”.
Miriam Boira Salvia, arquitecta
“Sé escoltar tothom i resoldre els problemes amb sentit comú i lògica”
Va contactar amb la sindicatura per una queixa sobre tarifació social al Conservatori, en el qual és membre de l’associació de familiars d’alumnes. Així va conèixer millor una institució que ara aspira a presidir amb el compromís de garantir la seva neutralitat. Proposa una sindicatura de greuges “independent i objectiva”, que combati la vulneració de drets “i promogui drets i llibertats amb compromís i convenciment”. Treballarà, diu, “per construir una Terrassa millor i més justa” i no estalviarà esforços per atendre totes les queixes”. Afirma que sap “escoltar tothom amb respecte i educació” i resoldre els problemes “amb sentit comú i lògica”. Boira se sent motivada i preparada “per ajudar la gent” i destaca el camí a recórrer amb col·lectius com el de la gent gran i els infants”. Cal millorar els serveis públics i advoca per una sindicatura “de proximitat i confiança”.
Joan Enric Latorre, cirurgià
“La protecció del feble i l’indefens ha de ser prioritària”
Quan va fer el pas per presentar-se a la convocatòria, Joan Enric Latorre Raez va pensar en “deixar de curar persones per curar ànimes”. Aquest metge, cirurgià cardiovascular, rememora l’origen medieval del síndic de greuges com un sistema “per controlar els excessos dels governants”. Aquesta figura “s’encarrega de vigilar si l’alcalde o les autoritats municipals s’excedeixen o no en les seves limitacions del càrrec i és aquesta la protecció que tenim els ciutadans, encara que en aquests temps sigui un càrrec laic i no religiós”. La sindicatura, afirma, ha de ser independent en un món “en el qual es menyspreen cada vegada més els drets humans i s’abusa del poder”. Latorre agrega que “la protecció del feble i l’indefens ha de ser prioritària per a aquesta figura fora de pressions externes, normalment poderoses i amb molta influència”.
