Quan es va fer la fotografia antiga, l’any 1988, això era l’avinguda de Gibraltar. Ja s’ha dit, aquí. Ara és la de Josep Tarradellas, si bé, vista des d’un angle completament oposat a anteriors entregues.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Els canvis són minsos, no es pot negar i només els models dels vehicles i poca cosa més conviden a fer grans comparacions. És un fet que es repeteix sovint, però no per això és menys irrellevant. No tot canvia sempre. Ni sempre canvia tot.
Una de les diferències més apreciables, com podem contemplar a la imatge actual, és la inclusió d’un carril central, destinat a bicicletes. Zones impensables, ben segur, a la dècada dels vuitanta, però que ara hem normalitzat. Com en tot, hi ha detractors o queixes per la nul·la utilització aquestes vies. I, a l’altra banda, els favorables, que han aconseguit fer realitat una reivindicació.
No sempre tot agrada a tothom ni sempre a tothom li agrada tot. És la vida mateixa. No es pot negar que hi ha una espècie o classe que mai s’extingirà de persones que mai trobem res bé. I no és el mateix no trobar res bé que qüestionar amb arguments.
Tothom coneix alguna persona d’aquestes, que no tenen a veure amb els defensors de causes perdudes. No és el mateix ser defensor de causes perdudes que perdre totes les causes. El sentit d’una frase ho pot canviar tot.
