Ara fa onze anys que la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa va crear seccions de fons específic i únic amb l’objectiu de captar més lectors i usuaris. Les biblioteques Bd3, amb seu a Can Palet, i la Bd6, a Sant Pere Nord, van ser les primeres a inaugurar col·leccions de temàtiques concretes. La Bd3 va presentar el seu fons de gènere romàntic i la Bd6 de gènere negre. Ambdues van obrir el camí a altres centres de lectura i documentació de la xarxa municipal. De manera que la Bd4, a la Cogullada, va estrenar el 2014 un fons dedicat a la novel·la històrica i la BCT (al Passeig de les Lletres) va presentar, un any més tard (el 2015) un fons de diversitat afectiva i sexual LGTBI.
El projecte que es va posar en marxa ha reeixit. De tal manera que ha complert el seu fi d’ampliar el nombre de lectors i usuaris. I a més s’han engegat iniciatives per mantenir l’interès lector i fer que sigui més dinàmic. Iniciatives com clubs de lectura (funcionen a la Bd4 i Bd6 amb èxit) i també visites i rutes molt emmarcades a la ciutat.
En l’actualitat, els quatre fons específics atresoren gairebé 4.500 títols, la majoria dels quals són llibres. La col·lecció romàntica de la Bd3 és la que compta amb més títols (1.738) i abraça la romàntica històrica i contemporània, així com la fantàstica i la paranormal. Alguns dels títols més demanats pels lectors “romàntics’ són “Si me ladras… te muerdo”, de Verónica Valenzuela, “Sigo siendo yo” de Jojo Moyes, i “Un cuento perfecto”, d’Elisabet Benavent. Com a curiositat cal remarcar que és un fons que atreu lectors fora del municipi i d’altres que vénen de manera expressa per consultar i cercar exemplars de Sabadell, Viladecans i Monistrol de Montserrat.
El catàleg de la Bd6 de novel·la negra, conegut popularment com ‘’Ègara negra’, preserva un total de 1.356 volums (la majoria també són llibres) amb històries d’investigació criminal i de detectius amb un nas molt fi que roben hores de son. Alguns dels títols amb més reserva són “La cervesa” de Patricia Highsmith, “Reina Roja”, de Juan Gómez-Jurado i “Todo esto te daré”, de Dolores Redondo. L’Ègara negra, que està coordinadra por Montse de la Torre, dinamitza el seu fons específic a través d’un club de lectura, de la seva participació en el “Febrer negre”, un festival dedicat al gènere que s’organitza des de l’Ateneu Terrassenc. Així mateix, col·laboren amb les escoles amb títols de novel·la policíaca.
Els més novells
Els fons de novel·la romàntica i negra són els de més trajectòria i els més consolidats. La xarxa, però, té una mirada més àmplia. El catàleg de novel·la històrica compta amb 704 títols. El seu contingut recrea o està ambientat en un període històric, des de la prehistòria fins al segle XX, però en especial l’època medieval.
Entre els més prestats figuren “La vida promesa”, d’Enric Larreula, “Camí de sirga”, de Jesús Moncada, i “Los pacientes del Doctor García”, i “Inés y la Alegria”, d’Almudena Grandes. També si suma en clau local, “El Mestre pintor de Santa Maria d’Ègara”, d’Antoni López Massó.
La secció té també club de lectura, amb Margarida Fernández al capdavant, i fomenta rutes i visites per la ciutat. En aquest sentit, cal destacar les visites a les esglésies de la Seu d’Ègara i a la Torre del Palau, així com la ruta de les bruixes de Terrassa.
El catàleg especial més novell de tots és el que fa referència a la diversitat afectiva i sexual LGTBI i que està dirigit a totes les persones interessades en la temàtica Lèsbica-Gai-Transsexuals, Bisexuals i Intersexual. Consta de 600 documents en diferents suports i formats, des de la novel·la fins al cinema. Tots ells s’identifiquen físicament perquè l’estanteria té l’Arc de Sant Martí com a rerefons.
Els documents més destacats del fons sobre diversitat de gènere i que més es demanen són “Resistencia bisexual”, d’Elisa Coll Blanco i “Trans. Un alegato por un mundo más justo y más libre”, de Shon Faye.
Una col·lecció especial, única i complementària
El projecte de la xarxa de biblioteques municipals per crear fons específics s’estén a altres equipaments que ofereixen el mateix servei. No obstant això, cal subratllar que “el conjunt de les col·leccions especials és únic i complementari”, segons han explicat Marc de la Torre, responsable de comunicació. Els fons específics s’han creat amb l’objectiu prioritari d’atreure més persones lectores i usuàries a cada biblioteca de districte. Però també té l’avantatge d’optimitzar les compres perquè d’aquesta manera les adquisicions es concentren temàticament per les biblioteques especialitzades, alliberant la resta d’aquestes temàtiques, ja que hi ha força proximitat geogràfica i, a més el préstec interbibliotecari també permet la mobilitat dels documents. Alguns dels catàlegs especials tenen un origen concret. Per exemple, el fons LGTBI té el seu punt de partida en la regidoria de la Dona a la Casa Galeria. El de la novel·la romàntica de la Bd3 té el seu origen en l’antiga biblioteca Pere Roca de Can Palet, on hi havia un grup de dones lectores que donaven a la biblioteca llibres una vegada llegits perquè altres persones en poguessin gaudir. La història va sorgir sobretot gràcies a una persona que treballava a la biblioteca i és historiadora.
Jazz, cinema, videojocs, esport, aigua i molt més
Els quatre fons que hem destacat no són els únics. Cal afegir que les biblioteques de casa tenen altres col·leccions especials. La BCT compta amb catàleg específic de jazz, un dels símbols d’identitat cultural musical de la ciutat, així com el fons de l’historiador Baltasar Ragón i de Josep Soler i Palet, a més de fons patrimonial de la ciutat. La Bd3 té també catàleg propi en jocs de videoconsola, mentre que la Bd4 s’ha especialitzat en sèries de televisió i la Bd6 en cinema. Hi ha altres biblioteques que també compten amb col·leccions específiques. La Bd2, amb seu a Ca n’Anglada, té material i recursos per aprendre idiomes; la Bd3 preserva material específic en el coneixement de l’aigua i la Bd5 en esport.
Fomentar la creativitat lectora amb els més petits
La xarxa de les biblioteques té molt present que el foment de la lectura ha de començar quan ets infant. En aquest sentit, tots els centres municipals públics fan activitats familiars per fer que els nens i nenes facin aquesta immersió en històries de ficció. Les biblioteques tenen un munt de llibres, de contes, per als més petits, per desenvolupar la creativitat i els sentits. També disposen de material i recursos per la criança dels nens i nenes per les mares i pares. Els centres de Terrassa es bolquen amb aquest sector de la població perquè aprengui el gust per la lectura. Moltes activitats estan, a més, teatralitzades, amb la qual cosa fa que els infants puguin seguir el conte de manera molt directa i sentir-se’n protagonistes.
