Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
En la situació actual, estem veient com els tipus d’interès estan arribant a nivells bastant durs, i molt probablement hauran de mantenir-se durant tot el 2023.
Els bancs centrals han pogut desenvolupar la política de barra lliure de liquiditat i tipus zero, o negatius a l’eurozona, gràcies a l’absència d’inflació.
El mandat del Banc Central Europeu (BCE) és l’estabilitat de preus, arribant per aconseguir una inflació propera però inferior al 2%.
En el cas de la Reserva Federal, el mandat de l’estabilitat de preus es complementa a aconseguir el màxim nivell d’ocupació possible.
Un cop la inflació s’ha disparat molt per sobre de l’objectiu dels bancs centrals, la pregunta és si l’increment dels preus només és temporal o serà més estructural i permanent.
Les forces estructurals deflacionistes, o de descens dels preus, de les darreres dècades s’han esvaït i han estat reemplaçades per forces inflacionistes. Alguns d’aquests factors deflacionistes han estat la globalització i la Xina.
La globalització de l’economia, l’especialització de la producció i la relocalització de fàbriques a llocs amb costos de producció més baixos han estat una constant en les últimes dècades. I el seu efecte deflacionista als preus dels béns ha estat evident.
D’altra banda, el gegant asiàtic, durant gairebé quatre dècades, ha tingut un desenvolupament econòmic exponencial que l’obligava a proporcionar milions de llocs de treball amb sous baixos a la població que es movia del camp a la ciutat.
La demografia xinesa, però, ha canviat a causa de la imposició durant dècades de la política de fill únic. Ara la població pràcticament no creix, cosa que afecta la seva capacitat de creixement futur.
