Carles Fornell
El simple fet de contactar amb algú a través d’un missatge de text o d’un correu electrònic implica l’ús d’algorismes intel·ligents que encaminen la informació.
Gairebé tots els productes al nostre abast estan dissenyats mitjançant la col·laboració entre intel·ligència biològica i artificial (I.A.). Si demà tots els sistemes de I.A. decideixen fer vaga, la nostra civilització es veuria incapacitada. Les comunicacions, els transports, els centres de computació, etc. s’aturarien.
La clau d’algun algorisme genètic és que els dissenyadors humans no programen una solució; es permet que sorgeixi un procés iteratiu (repetit). L’evolució biològica és llesta però lenta, l’ordinador és prou més ràpid per simular moltes gestions en qüestió de segons. Si hi hagués la necessitat de simular gestions antigues amb el sistema tradicional, caldria estar en funcionament durant algunes setmanes. Tot i això, aquest procés iteratiu només l’hem de recórrer una vegada. Quan hàgim permès que aquesta evolució simulada segueixi el seu curs, podrem aplicar les regles de l’evolució perfeccionada en problemes reals.
Això provoca un dilema en la nostra comprensió dels circuits corticals biològics. S’ha comprovat que hi pot haver una filtració des d’una connexió cortical a un altre producte de com es formen les connexions biològiques, ja que aparentment l’electroquímica dels axons i de les dendrites estan subjectes als efectes electromagnètics de connexions properes. Suposem que som capaços d’aconseguir una cosa difícil, descobrim que els circuits corticals funcionen sense filtració neuronal. Aleshores, podríem concloure que aquest fenomen és fruit d’un disseny intel·ligent. A més, atesa la intricada influència que es dona entre les connexions, demostra que el model de l’ordenament dels patrons, en realitat, és molt més complicat del que pot semblar.
L’experiència que hi ha amb el neocòrtex simulat en què implementem una modificació similar a la comunicació creuada per interneurones. Si executem l’evolució amb aquest fenomen, el rendiment es recuperaria, ja que el procés evolutiu s’hi adaptaria. Això és possible al món de la simulació, en què l’evolució només triga dies, però al món biològic requereix desenes de milers d’anys. Com podem saber si el disseny del neocòrtex biològic és una innovació introduïda i determinant pel nostre nivell d’intel·ligència. D’aquest neocòrtex, si el disseny del sistema és dependent, pot evolucionar?
El més nou de la I.A. és impressionant, com per exemple que els cotxes sense conductor comportaran un descens d’accidents. A l’estat de Nevada ja és legal l’ús del cotxe sense conductor, s’espera que a finals d’aquesta dècada es pugui circular pels Estats Units i Europa. Cada vegada més als cotxes s’està instal·lant tecnologia intel·ligent, que avisarà el conductor de possibles accidents o perills. Una tecnologia així es basa en l’èxit de modelitzar el processament visual del cervell, que va ser desenvolupat per Amnon Shashua, doctor en Intel·ligència Artificial.
Les màquines seran capaces de dominar tot el coneixement contingut de la nostra web i de la nostra civilització home-màquina. No cal ser un expert en I.A. per adonar-se del comportament raonable a què es pot arribar. La I.A. conté centenars de subsistemes que interactuen entre si, i cadascun sospesa milions de possibles hipòtesis alhora. Una anàlisi exhaustiva a posteriori de les deliberacions de la Intel·ligència Artificial Watson es pot realitzar durant una indagació de tres segons, a un humà li costaria diversos anys.
La comprensió del llenguatge natural com a extensió del reconeixement automàtic de la parla ja és un fenomen dominant. Siri (reconeixedor de veu), l’assistent personal automatitzat de l’iPhone 4S, ha revolucionat el món de la computació portàtil i també se li pot demanar que tingui una conversa. On tots involucren jerarquies de seqüències lineals, on cada element té un pes, i les connexions s’adapten al sistema que s’autoorganitza segons les dades de l’aprenentatge, i l’aprenentatge s’estén durant l’ús del sistema. La I.A. Watson pot comprendre i respondre qüestions contingudes en 200 milions de pàgines en tres segons.
A mesura que descobrim i recopilem mètodes científics i matemàtics, els ordinadors demostren ser molt millors que la intel·ligència humana a l’hora d’implementar-los. La majoria dels mètodes científics coneguts han estat codificats a Alpha, i inclouen dades actualitzades sobre temes que van des de l’economia fins a la física. Durant els pròxims anys, millorarem tots dos pols de la intel·ligència biològica, malgrat que el nostre neocòrtex posseeix un nivell de plasticitat important, però la seva arquitectura bàsica es veu limitada per les barreres físiques. La incorporació de neocòrtex va suposar una important innovació evolutiva, però la mida dels nostres lòbuls frontals no ha augmentat. És a dir, no ho podem aconseguir biològicament, però sí tecnològicament, és el que es farà amb la singularitat tecnològica en pròximes dècades.
