Joan Roma i Cunill
Seguir, en viu i en directe, pels canals anglesos tot el procés del Brexit porta a fer les degudes comparacions amb els impulsors del nostre procés.
A un lloc i a l’altre, es venien els beneficis del referèndum de sortida com l’entrada segura al cel, és a dir, al paradís.
Allà es volien alliberar de la bruixa UE, aquí de la ventafocs, Espanya. Després d’anys de dependència, sotmetiment a unes regles estranyes, i massa controls, tocava sortir d’aquest infern, per iniciar una nova vida, lluny de tantes penalitats.
El trencament seria ràpid i indolor. Al cap d’unes setmanes, quedaria clar què era d’uns i dels altres, i adeu-siau, cadascú a casa seva i Déu, en la de tots. Allà van necessitar tres llargs anys per negociar el divorci, i encara han quedat detalls importants mal tancats; aquí, els més espavilats independentistes preveien resoldre el repartiment de patrimoni i existències en tres o quatre setmanes.
Les campanyes d’uns i altres podien haver sortit de la mateixa empresa de comunicació, perquè eren una llista de maldats històriques, topades, dependències, decisions perjudicials, exportació de riqueses cap a altres indrets, ofegament de les potencialitats pròpies, menysteniment de les iniciatives innovadores, etc. En definitiva, continuar sota el mateix paraigua portava molts més inconvenients que avantatges. La solució: la independència.
I heus aquí que podem avaluar i sospesar si la Gran Bretanya ha entrat en el cel promès o, al contrari, s’ha ficat en un infern de mil dimonis. També en això va bé seguir l’evolució, en viu i en directe, pels mitjans de comunicació britànics. Pel que veig i constatem a escala general, l’engany va ser monumental.
De fet, els principals promotors del Brexit estan tots desapareguts. No n’hi ha cap que hagi comparegut per demanar perdó per les mentides, falsedats i tripijocs fets servir per enganyar la gent. Aconseguit l’objectiu, que cadascú s’espavili com pugui. I podem veure com un gran país, tercera potència de la UE, cedeix el pas a Espanya, i es fica en un llarg túnel de foscor, inseguretat i inestabilitat política, econòmica i de lideratge mundial. Tampoc aquí s’han reconegut errors, ni s’ha demanat perdó per tantes mentides i falsedats per un procés mal organitzat, mal liderat, farcit d’improvisacions i enganys que va acabar amb la fugida a la desbandada dels principals actors. Allà estan patint una davallada brutal en qualitat de vida i oportunitats, amb una enorme incertesa sobre el present i futur immediat. Aquí van trencar la dinàmica de progrés i lideratge territorial per entrar en una crisi social, acompanyada d’un brutal descens de l’activitat econòmica i financera, que encara no ha tocat fons.
Els britànics trigaran a reconèixer tants errors i atrapar el temps perdut, nosaltres vam aturar el camí del procés, si bé encara en patim les conseqüències. Toca, ara, reparar danys, recuperar el seny perdut, i refer els ponts trencats, dintre i fora del país.
Necessitarem molts anys per tornar al punt de partida, i recuperar el lideratge perdut. Els danys han estat immensos, en un lloc i altre, però de res serveix plorar si no comporta canvi de rumb. Allà trigaran, però ho faran. Aquí ho tenim a punt per fer-ho. Salvador Illa està a punt per liderar-ho.
