Tornem a una escola, en aquesta ocasió al bisbat d’Ègara, que era l’Obispado de Egara quan encara anàvem en pantalons curts. Les dues imatges ens mostren el pati d’aquest centre, actualment destinat als alumnes d’infantil. No cal comentar que una de les grans diferències entre les dues fotografies és que, a la més vella, que correspon a l’any 1986, hi podem contemplar infants gaudint d’uns instants de lleure abans d’entrar a classe, o, potser, a l’hora de sortir.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
L’arbre situat a la part dreta d’ambdues instantànies s’ha fet més fort. És una comparativa que no dona peu a cap discussió. És més que evident. És un exemplar ferm i ben posicionat, com un defensa central veterà sobre un terreny de joc. O com un pivot experimentat sota cistella, col·leccionista de faltes personals que mai li xiulen.
Tot i que, en l’actualitat, aquesta part del centre educatiu és l’edifici d’infantil, a la foto més antiga s’observen nens i nenes d’edats diverses. És una mescla natural, sense cap patró ni direcció. Són fets que passen als patis de les escoles, que sovint es poden reunir alumnes de tota mena.
Una escola no deixa de ser una espècie de laboratori, on els experiments no busquen solucions ni premisses científiques, sinó que representen l’exposició d’allò que un dia trobaran a fora.
