Les persones interessades a conèixer amb més profunditat a Joana Biarnés (1935-2018), filla de Terrassa i considerada la primera fotoperiodista del país, tenen avui, dimecres (19 hores), una cita imprescindible, a la llibreria Cinta de Terrassa. El periodista Jordi Rovira (Mataró, 1970) farà la presentació del llibre “No serà fàcil. Joana Biarnés, una fotògrafa en un món d’homes”, publicat a La Campana.
Aquest llibre és la primera biografia que s’ha escrit sobre Biarnés després del seu traspàs fa quatre anys a Viladecavalls, municipi on s’havia instal·lat després de la seva llarga etapa professional. Rovira ha escrit aquest llibre amb coneixement de causa. L’any 2015 juntament amb Òscar Moreno i Xavier Baig va fer el documental “Joana Biarnés, una entre tots” que es va emetre a TV3 i TVE amb un notable èxit i que ara es pot veure a Filmin. Va ser dels primers documents a la pantalla petita que va donar visibilitat a la fotoperiodista. Durant el procés d’aquest documental, Rovira i Biarnés ja van parlar del llibre biogràfic que acaba de sortir a la llum amb caràcter pòstum.
L’autor avança que el llibre complementa el documental. “El 80% del que conté és inèdit perquè cada hora de conversa que vaig tenir amb ella no hi cabien en un producte per a televisió. Ens van quedar un munt de coses per explicar i aquestes estan al llibre. A banda hi ha hagut un treball d’investigació i recerca, al llarg de cinc anys, amb més de 50 entrevistes realitzades a persones del seu entorn directe o indirecte i de cercar i llegir un centenar d’articles dels anys seixanta, setanta i vuitanta a diaris i arxius”.
Rovira ha reconstruït la vida d’una dona a la qual defineix com pionera, valenta i decidida. “ Va ser un testimoni cabdal en la història d’aquest país. A través d’ella, de la seva mirada, podem conèixer el procés de canvi dels últims anys del franquisme, la transició i la restauració de la democràcia en l’àmbit polític, econòmic i social. Va ser una etapa de transformació important, des dels seixanta fins als 80, moment en què abandona i estableix residència a Eivissa amb el seu espòs i després tornen a Viladecavalls”.
Una mirada dimensionada
Subratlla que a més va ser una fotoperiodista amb moltes dimensions. “Biarnés es va endinsar en mons molt diferents. El de la moda i el de les primeres figures polítiques, socials i artístiques de l’època és el més conegut. Però també va destapar abusos sexuals en un internat, unes mines d’urani, falsificadors d’art, comunistes infiltrats… Era una professional tot terreny”.
El periodista, que va tenir l’oportunitat d’establir proximitat i confiança, la recorda com una persona humil. “Alguna vegada comentava que no sabia què fer dels arxius que guardava a casa i que possiblement se’n desfaria. No li donava gens d’importància i, tanmateix, tot el que guardava, tenia un valor històric importantíssim i així es va reconèixer després en exposicions i homenatges”.
Rovira se sent partícip de la redescoberta de Biarnés. Hi va arribar cercant documentació d’un grup de fotògrafs de Terrassa i Barcelona que es deia El mussol i que es va formar cap als seixanta. En la recerca va contactar amb el fotògraf egarenc Cristóbal Castro que treballava amb Biarnés amb la catalogació i recuperació del seu material oblidat del qual després s’ha pogut veure en mostres extenses a Terrassa i altres llocs.
