Vostè va rebutjar la proposta per ser el substitut d’Oliver Ballabriga. Per quina raó? Va ser per un motiu personal. El meu fill juga a l’infantil del San Cristóbal i no volia barrejar un tema professional amb un de familiar. La meva família ja ho va passar malament al Terrassa, d’on vaig sortir per la porta del darrere quan no ho mereixia, i no cal topar dues vegades amb la mateixa pedra. Ell està molt feliç amb els seus amics i si el seu pare entrena el primer equip i comença a perdre, la gent parlaria i li podria afectar. No podia fer aquest pas malgrat que es tractava d’una possibilitat molt interessant amb un equip de casa, situat als primers llocs i amb una plantilla a la qual conec.
Va ser difícil rebutjar una possibilitat tan atractiva? Sí, perquè estem parlant d’un bon projecte i d’un club que ha crescut molt a nivell institucional, d’instal·lacions i esportiu. Però no podia ser.
Què li sembla aquest San Cristóbal de Dani Andreu? Tots els entrenadors tenim la nostra idea. Penso que han canviat coses, pel que fa a disposició de jugadors sobretot.
Li continua semblant un aspirant a jugar el “play-off”? Si manté l’onze titular, no té lesions i continua amb un bon estat de forma general és un equip molt fort. Sobretot a casa és on ofereixen més coses i és un clar candidat a optar a una de les places de “play-off”.
Comentava que la seva sortida del Terrassa FC va ser injusta. Encara té aquesta espina clavada? Si, si. Amb el pas del temps vas veient més coses. Quan estàs en un lloc, el núvol no et deixa veure bé i quan ha passat un temps pots apreciar les coses de millor manera. I em dol perquè vaig tornar al Terrassa en una situació molt difícil, quan no volia venir pràcticament ningú, i a l’hora de la veritat gairebé ningú em va defensar. Això va fer que la meva família ho passés malament. I com que en el futbol acostumes a perdre més que a guanyar, no volia tenir una experiència similar al San Cristóbal.
Què li va fer més mal de la seva sortida del Terrassa? El fet que poca gent del club em defensés al final. Jo entenc que tothom es fixi, sobretot, en els resultats. I quan ets entrenador i perds, el que volen és que marxis. Però aquesta situació final, sense cap suport, és el que em provoca més dolor. La sortida va semblar bona, perquè quan et fan una roda de premsa pel comiat pot semblar-ho, però si haig d’explicar tot el que vaig viure des del primer dia podria escriure un llibre. També de coses bones eh, perquè vam construir una idea que es basava en un projecte a llarg termini en el qual es prioritzaven les persones. Però després, amb la prioritat dels resultats, va quedar en no res. I es va optar per un altre model de club que finalment ha estat de més èxit, perquè, al cap i a la fi, l’equip està a Segona Federació.
Com veu el club? És una nova situació, amb l’equip a Segona Federació, l’entrada de nous inversors i amb la tornada a un Estadi Olímpic renovat. I esportivament l’estan sortint molt bé les coses ara malgrat que l’inici va ser una mica irregular. Han capgirat la situació i ho estan fent molt bé.
De les seves paraules dedueixo que no el tornarem a veure mai més entrenant a Terrassa? És difícil. Si el meu fill no hagués estat al San Cristóbal les coses haurien canviat. En tot cas ja se sap que un mai és profeta a la seva terra. Aquesta és una gran veritat.
I ara a Vilafranca. On va arribar per substituir un entrenador com Iván Moreno que és una llegenda. Això fa que el repte sigui majúscul. És veritat. Als entrenadors ens criden quan les coses van malament i aquest club està fet a la seva mida. Han estat molts anys al capdavant de l’equip, molts hàbits adquirits i cadascú veu les coses a la seva manera. Però jo buscava un projecte a llarg termini i el Vilafranca me’l va oferir. Els processos són difícils i el que més compta és el resultat del diumenge. Ara estem contents perquè vam guanyar al camp del Sants i hem tret una mica el cap a la classificació, però si perdem el diumenge la cosa canviarà.
Quin és l’objectiu d’aquest nou projecte? He entrenat el Terrassa, el Sant Andreu i l’Hospitalet. I volia treballar en un lloc on es valori el model de joc, treure gent de la base i aconseguint resultats perquè jo soc competitiu i el que vull és jugar el “play-off” aquesta mateixa temporada si es pot.
I amb Amantini com a director esportiu. Tenim molt bona relació des de la nostra etapa al Terrassa. Vaig prescindir d’ell, i em vaig equivocar malgrat que no va ser una decisió meva cent per cent. Però els dos vam ser honestos i tenim molt bona relació.
