Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Sovint hem escoltat o llegit que en el món de les emocions sempre en podrem trobar de bones o positives i de dolentes o negatives. No considero que les emocions siguin ni bones ni dolentes i, en canvi, tinc el convenciment que per elles mateixes són neutres d’entrada i necessàries per a la nostra vida.
Les emocions són com les onades del mar, van i venen al llarg del dia, algunes són menys intenses i passen i d’altres són més intenses i es queden, i esdevenen els nostres estats d’ànim. Hi ha tantes maneres de sentir emocions com éssers humans al món. Vist des d’aquesta perspectiva, totes aquestes reaccions que ens aborden es converteixen en petits motors de vida que de vegades ens serviran per pujar a la muntanya de l’eufòria per potenciar la nostra identitat i autoestima i altres moments ens penjarem de l’anella de la frustració per treballar la seva tolerància a favor de la nostra resiliència.
Així, sempre donarem la benvinguda mitjançant la seva acceptació a qualsevol de les emocions que, una rere l’altra aniran apareixent. No posarem cap barrera a emocions que ens puguin servir per enfortir el caràcter, encara que la seva primera manifestació ens produeixi una certa tristesa, ràbia i fins i tot angoixa. Caldrà afrontar-la amb determinació i valentia perquè serà com aconseguirem que la seva vivència ens faci més adaptatius a les circumstàncies. Si entenem que la felicitat és la capacitat d’assolir un cert benestar i equilibri interior, aquests elements impliquen necessàriament saber gestionar el control de les emocions que ens generen distorsió i per fer-ho cal entrenar-se, cal deixar-les florir per saber com actuar quan es presenten.
Això serà d’una importància excepcional els primers anys de vida de les persones, dels nostres nens i joves. Des que naixem hem d’estar exposats a tota mena de manifestacions emocionals que puguin anant construint una forja d’emotivitat diversa, sòlida i convincent. No podem pretendre que els individus que s’estan formant, mitjançant els aprenentatges que reben dels adults i de l’entorn, ho facin sempre assolint l’èxit i la satisfacció. Les seves vides estaran plenes de moments victoriosos i esplèndids, però també n’hi haurà de patètics i opacs. No podem permetre que arribin a l’edat adulta sense que s’hagin emocionat en ambdues bandes, sentint el poder de la victòria però també assaborint l’amargor de la derrota. Només així estarem guarint la seva determinació davant la vida, vingui de cara o entregirada.
Quan no acceptem les nostres emocions o ens sentim amenaçats per elles, el que s’està experimentant en aquest moment no és l’emoció en si mateixa, sinó més aviat la conseqüència de no poder experimentar aquesta emoció. Això més aviat és una reacció defensiva a les emocions que veritablement hi són de manera genuïna.
Per viure les nostres emocions amb la màxima llibertat possible, cal un treball d’intel·ligència emocional, aprendre a transitar per les nostres emocions, regular-les, entendre-les, saber ser-hi quan són lentes i pesades, però alhora necessàries.
