Els Minyons de Terrassa celebren aquest cap de setmana la seva 44a Diada. El gran objectiu a l’exhibició castellera de demà a les 12 hores a la Plaça Vella és el 2 de 9 amb folre i manilles. Descarregar tres anys després aquesta estructura de gamma extra requereix un esforç conjunt de tots els malva.
Marina Pont, crossa a la soca (27 anys)
“Estic sota terra; és com si s’hagués fet de nit tot d’una”
Les crosses són peces fonamentals a l’hora d’aixecar un castell de gamma extra. La Marina Pont n’és una. Fa de crossa. Viu el castell sense veure’l ni gairebé sentir cap soroll, enterrada entre la pinya. Toca de peus a terra i ha de donar estabilitat a un dels baixos que suporten al damunt el pes de la construcció. “Estic acostumada a viure el castell des de dins. És com si estiguessis sota terra, com si s’hagués fet de nit tot d’una. No veiem res. Quan es munta la base es va fent de nit. No veus res i escoltes només alguns sorolls esmorteïts”, explica la Marina, que va començar de petita a la colla tocant el tabal. Es mou per sensacions més que no pas per sorolls. “Sentim l’inici del toc de les gralles i els crits de la plaça ens diuen si el castell va bé”, comenta. Ella serà diumenge una d’aquelles peces fonamentals del 2 de 9 amb folre i manilles que no es veuen, però que resulten imprescindibles per tal de dur a bon port el castell. De crosses n’hi ha a la soca, al folre i a les manilles.
Gwendolyne Frías, grallera (52 anys)
“El nostre toc de gralla és molt personal, molt ràpid”
Les gralles marquen l’inici de la coronació del castell. “Comencem a tocar quan els quints ja són a dalt i els sisens comencen a anar cap amunt”, explica la Gwendolyne Frías, una de les gralleres de Minyons que serà demà a plaça. “El nostre toc és molt personal, molt ràpid. Ho fem així per tal que la canalla ens senti bé”. Les gralles acostumen a durar aproximadament un minut, fins que el castell s’ha descarregat. Normalment, els grallers són una vintena, però “demà serem vuit o nou”. L’explicació és simple: molts dels grallers i gralleres es col·loquen a la pinya.
Alba Jurado, enxaneta (10 anys)
“Estic convençuda que descarregarem el 2 de 9”
L’Alba Jurado espera coronar demà el primer 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons des de fa tres anys. “Estic convençuda que descarregarem el 2 de 9. Els assajos han anat molt bé i tinc moltes ganes que arribi el diumenge”, explica l’Alba, que té un secret per vèncer la por: “No miro mai avall”. L’Alba “va néixer a la colla”, com explica la seva àvia Yolanda. Acaba de fer 10 anys i des dels 5 que puja. Aquest és el seu primer any com a enxaneta. Fins ara feia d’acotxadora. El darrer 2 de 9 de Minyons va ser el 17 de novembre del 2019, també a la Diada.
Eloi Perich, terç (45 anys)
“La remor de la plaça t’indica si el castell va bé”
El terç està envoltat per les manilles. Ha d’aguantar el pes del quart pis del 2 de 9. L’Eloi Perich és un dels terços. Fa 23 anys que fa castells. Destaca la complicitat amb els companys de les manilles com a part fonamental de l’èxit. “A les manilles hi ha molt poca gent i sempre som els mateixos. Ens coneixem molt i es crea una complicitat molt important entre tots”, assegura. I afegeix: “Quan sents les gralles, ja saps si el castell va bé. T’ho acaba confirmant la remor de la gent a plaça. Ben aviat perceps si la cosa va tranquil·la i controlada”.
Oriol Argelagós, ganso del folre i cap de pinyes (28 anys)
“És fonamental combinar els recursos el millor possible”
Un bon disseny de la pinya és una de les claus de l’èxit d’un castell de gamma extra. El ganso del folre porta les crosses de manilles. “Fa una tensió estructural pel folre. Suporta molt de pes”, diu Oriol Argelagós, també cap de pinyes. “La pinya que dissenyes al primer assaig sol tenir poc a veure amb el que et trobes a plaça. Movem molta gent i sempre hi ha sorpreses”, explica. La seva funció és gestionar els recursos i combinar-los el millor possible. “Cal valorar la veterania, l’estat físic i també aspectes com el coneixement tècnic”, explica Argelagós.
