És més que evident que la principal diferència entre les dues fotografies que toquen avui és la presència de tota mena de vehicles en una d’elles. La imatge més vella, que pertany a l’any 1992, està feta, a més, en el primer dia d’escola, jornada en la qual els embussos de tràfic acostumen a ser molt preponderants.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Ja que, en els nostres dies, la presència a aquesta zona de cotxes, motos i altres màquines, no està autoritzada, és lògic que les dues instantànies ens ensenyin dues panoràmiques tan diferents.
Si canvien de joc i ens aproximem a les possibles coincidències de les dues fotos, està clar que el paviment, aquest empedrat de temps pretèrits, és un comú denominador. També l’edifici del fons, a les dues imatges, flanquejat per uns arbres que podrien ser els mateixos. Trenta anys no són tota una vida per a un arbre i n’hi ha que viuen tota una vida i més.
Aquesta plaça, al costat de les esglésies de Sant Pere, és una plaça tranquil·la o, si més no, és la seva aparença. Possiblement, quan hi podien circular tota classe de vehicles de soroll i fum, no ho era tant, però ara, amb els patinets o les bicicletes que no fan soroll, la cosa ha de ser molt més calmada.
Potser ens hem aventurat, perquè si alguna característica tenen molts dels que condueixen patinets és que, si bé no fan soroll, sí que són un perill públic. Amén.
