Xavier Marcet
Tenim atracció pels números rodons. Fa quinze anys, la ciutat acabava de superar els 200.000 habitants.
A inicis dels vuitanta, arribava als 150.000. Poc després del 1960, superava els 100.000 habitants. A finals dels quaranta, assolia els 50.000 terrassencs. A inicis del 1900, la ciutat tenia 15.000 habitants. Aquesta setmana llegíem al Diari de Terrassa la previsió que la ciutat el 2041 arribés als 250.000 habitants. No és un creixement espectacular, els creixements verticals es van donar als anys seixanta del segle passat, però és un creixement significatiu. Donada una estructura demogràfica de la més baixa natalitat i la més alta longevitat, vol dir que aquest creixement no serà només vegetatiu, sinó que Terrassa importarà habitants, probablement de la part central de la Barcelona metropolitana expulsats pel procés de gentrificació i molts d’ells provinents de la immigració. No és un creixement impossible de gestionar, però comportarà un augment de la complexitat que caldrà saber encabir.
Terrassa hauria de ser pionera a usar les tecnologies basades en dades per poder prendre decisions sobre simulacions de qualitat. Tot al contrari del que es va fer en creixements anteriors. Les dades no ho arreglen tot, ni tot és matematitzable. Però prendre decisions al marge de les dades seria simplement inconsistent. Necessitem polítiques que es puguin avançar als esdeveniments i no només fer seguidisme de la realitat. Les tecnologies de dades (Internet de les coses, “big data”, intel·ligència artificial) juntament amb les tecnologies de simulació (realitat virtual, realitat augmentada, metavers) juntes, permetran una generació de decisions públiques de molta més qualitat. La diferència serà similar a la de quan conduíem mirant una guia de paper a quan conduïm amb un navegador tipus Waze o Google Maps. Per poder fer això, les ciutats necessiten netejar, depurar i cuidar molt les seves dades i que moltes altres ciutats ho facin per impulsar bones correlacions de dades i generin patrons susceptibles de fer bones prediccions i bones previsions gràcies als algoritmes de la intel·ligència artificial. La Diputació de Barcelona ha creat un Centre Internacional d’Innovació en Serveis Públics que té, entre d’altres, aquest propòsit i que pot aportar llum, eines i impacte a aquesta nova generació de polítiques públiques.
Una ciutat de 250.000 habitants és petita o és gran. Tot depèn de la comparativa. A la Xina i a Índia seria una ciutat molt petita. A Catalunya, continuarà sent de les tres o quatre ciutats més grans. En qualsevol cas, tenir un quart de milió d’habitants requereix una gestió de la ciutat de qualitat. Millor que la que tenim. Amb capacitat de resoldre els grans temes: augment demogràfic i equilibri social per evitar pobresa, evitar la creació de comunitats tancades, promoure la creació de riquesa amb alguna cosa més que declaracions aspiracionals, saber combinar bé una mobilitat de qualitat amb la gestió de la crisi climàtica, tenir bons serveis per dignificar les persones en salut, educació, cultura, esport, respondre els reptes de la seguretat física i virtual. Són tòpics imprescindibles, però cal gestionar-los amb més sentit de l’eficàcia i de la innovació que des de la inèrcia o des d’un empatx ideològic mal resolt.
A Europa, la socialdemocràcia va fer créixer i va equilibrar bé ciutats que van esdevenir grans referents com Viena, Bolonya o Barcelona. A escala de Terrassa, va passar el mateix en el nostre context. Però, des de fa uns anys, a la socialdemocràcia li costa combinar bé les noves complexitats marcades per la irrupció de migracions de nova generació i pel desequilibri entre corregir desequilibris històrics sense lliurar tot el seu relat als sectors més radicalitzats de les minories. Tampoc la dreta liberal o extrema ni l’esquerra de tradició postcomunista han trobat la solució des d’exercicis que van entre l’excés d’ideologia i el populisme. Les transformacions potents i perdurables són més des de la centralitat que des de la radicalitat.
Cal fer una síntesi del millor d’aquella socialdemocràcia o del vell centre liberal i recuperar sobre noves bases, el sentit que combinava bé el creixement, la bellesa de la ciutat i el sentit de l’equilibri social, però amb noves eines, amb un ús intel·ligent per part de polítics i de tècnics de les noves potencialitats de les tecnologies de les dades i de la simulació. Sobretot, cal evitar els populismes de dreta i d’esquerra que quan gestionen la complexitat només la incrementen. Tant de bo la Terrassa de 250.000 habitants es gestioni amb aquest sentit de l’equilibri i lluny del populisme.
