Opinió

La dignitat de la sindicatura de greuges

Joan Tamayo Sala, advocat i i president de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa

El febrer del 2023 acaba el mandat de cinc anys de la nostra síndica de greuges, la Isabel Marquès Amat. Però fem una mica d’història.

La Isabel va accedir a la sindicatura l’any 2010, a proposta de l’Ajuntament, amb l’alcalde Pere Navarro al capdavant. En aquella època no hi havia un procés democràtic i participatiu per triar síndic. De fet, no interessava gens una figura com aquesta, que podia resultar incòmoda i “molesta”. Aleshores, tot esperant que l’elecció de la Isabel Marquès fos, simplement, l’acte de posar un “gerro de flors” per fer bonic i prou, és com l’esmentada “operació” del poder polític, no els va sortir gens bé, ja que la Isabel Marquès ha estat i és la millor síndica de greuges que hagi pogut tenir Terrassa. Ha aconseguit dignificar la figura i que es conegués molt més arreu de la ciutat, a tots els barris. Ha treballat per aconseguir que s’aprovés un nou Reglament de la Sindicatura, on s’estableix la fórmula democràtica i participativa perquè tots els ciutadans de Terrassa puguin elegir un candidat o candidata amb el seu vot.

Per això, l’any 2018 la Isabel Marquès va ser la més votada en un doble procés electoral que va començar el 2017 (després d’un vergonyós procés anterior, ple de trampes i errors malintencionats de l’equip de govern, fins al punt que va acabar anul·lat pel síndic de greuges de Catalunya). En una segona volta, va obtenir una victòria rotunda: 1.457 vots dels 1.887 emesos a la consulta ciutadana. La Isabel va rebre el suport de la FAVT, el Consell d’Entitats-Espai Drets i moltes més entitats de la ciutat. Era la millor carta de presentació.

Serà difícil, i tot un repte, per al pròxim síndic o síndica poder igualar el llistó que ens deixa la Isabel Marquès.

L’Ajuntament de Terrassa i, novament, a proposta de la síndica Isabel Marquès (per tal d’evitar que el futur procés d’elecció no coincideixi l’any 2023 amb el procés polític de les eleccions Municipals) ha impulsat el Procés Participatiu, Públic i Obert per a l’elecció i nomenament de síndic/a municipal de greuges.

El procés finalitzarà el 29 de novembre, perquè el 15 de desembre els ciutadans puguin votar lliurement.

S’han presentat vuit candidats i un d’ells és el Pau Cónsola i Párraga.

D’ençà que l’entitat que presideixo, l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa, vam saber que en Pau Cónsola, un membre de la nostra associació, volia presentar candidatura, no vam dubtar ni un segon a proposar-lo com a candidat de l’entitat.

En Pau Cónsola té 38 anys, és educador social, diplomat en Ciències Empresarials i té màsters en Anàlisi Política i en Democràcia i Drets Humans. És el responsable de projectes de L’EINA Cooperativa (un dels projectes que donen vida a l’Economia Social i Cooperativa a la nostra ciutat).

Amb en Pau he tingut el plaer i la sort d’haver col·laborat com a activista, des d’Espai Drets-Consell d’Entitats, i també en la creació de la Comissió de Seguiment de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Una ciutat amb un Ajuntament on els polítics i alguns funcionaris no s’acaben de creure què representa treballar, gestionar i governar (governança democràtica) amb clau Drets Humans. Tampoc accepten la figura del síndic o síndica (defensor/a del poble), encara, avui.

En Pau ha treballat col·laborant amb l’Oficina de la síndica Isabel Marquès. Tot un privilegi, però també una oportunitat, mentre es formava en Drets Humans a la UOC.

En Pau és una persona jove i això ja és un valor positiu. I qui millor que un jove, actiu, activista, valent, que sap moure’s perfectament pel món social, per tal d’ajudar a treure molts joves i no tan joves, d’aquest “núvol” individualista i passiu en què estem immersos? Al Pau li donen suport molts col·lectius socials.

Per tant, vaig tenir molt clar qui podria seguir, amb dignitat l’estela de la síndica. I tot i que les dificultats i les condicions per tal que es respectin els drets de la gent són dures i difícils, cal que les entitats socials i la gent donem tot el suport a la sindicatura, en tot moment, i treballem al seu costat. És l’única forma.

Saber escoltar la gent i facilitar la mediació dels conflictes són competències molt necessàries. I en Pau Cónsola les té. Us convido a veure la seva pàgina web on respondrà les vostres preguntes: pauconsola.cat

Penso que en Pau Cónsola és el continuador natural per tal que la tan necessària figura de la sindicatura de greuges segueixi amb la mateixa força que fins ara, creixent amb dignitat, amb credibilitat, amb independència, amb suport social, i amb la consolidació d’una efectiva i eficient eina que, tal com disposa la Carta Europea de Salvaguarda dels DH a la Ciutat, ha de GARANTIR el seu compliment per a tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa sense cap exclusió.

To Top