“És difícil fer entendre a molts ciutadans que sí que passem per davant de casa seva a recollir les fulles, però continuen caient i uns dies després el carrer torna a estar igual”, diu un operari mentre observa l’acumulació de fulles que en uns minuts haurà estat retirada de l’avinguda de Barcelona. En aquesta via treballa avui un dels equips del dispositiu especial que ha posat en marxa Eco-Equip aquesta tardor per netejar de fulles d’arbres els carrers de Terrassa. La campanya, que va començar el 21 d’octubre i acabarà el 26 de gener, es duu a terme en tots els sectors de Terrassa, es planifica diàriament en quadrants i es deté en zones en les quals el problema es repeteix amb més freqüència: cauen moltes fulles al Cementiri Vell i el Roc Blanc, també a les Fonts i en espais determinats de les Arenes-la Grípia-Can Montllor. En acabar l’any, els escombriaires hauran retirat dels espais públics de Terrassa uns 158.000 quilos de fulles. Aquesta és la mitjana anual.
Els plàtans són els arbres que generen més fulles, però no els únics: “A Terrassa gairebé totes les espècies que tenim són de fàcil caiguda”, diu José Ordóñez, capatàs (49 anys). Avui, quan Diari de Terrassa entrevista un dels equips, el José està al càrrec del desenvolupament del treball manual de Laura Martínez (32 anys), Juan Olivares (58) i Lola Sánchez (46), amb Toni Prieto (47) al volant d’una escombradora que recull els residus agrupats pels operaris amb les bufadores.
Toni avisa a una comerciant perquè reculli el tendal del seu establiment durant uns minuts: ha de passar amb el vehicle per la vorera perquè l’escombradora engoleixi les fulles. Minuts després l’equip escomet una neteja “mixta”: la Laura, el Juan i la Lola bufen les restes vegetals cap a la calçada, fins i tot per sota dels cotxes estacionats, i la màquina conduïda pel Toni se’ls enduu.
“Equip de fulla”, s’autodenomina aquest servei en l’argot d’Eco-Equip, l’empresa municipal de recollida de residus. A la Laura, que porta fixa un any en la companyia, li agrada aquesta tasca específica: li agrada “la fulla”, entre d’altres raons “perquè el resultat és agraït”. Un altre motiu de pes: no està sola escombrant els carrers, sinó que forma part d’un equip, i la jornada esdevé molt més suportable. “Però aquesta campanya dura poc”, diu amb un somriure el Juan.
Quadrant
La Lola transporta una bossa gran amb residus mentre el José recorre amb el pensament les zones més exigents. El Cementiri Vell torna a sortir en la conversa. “Un equip va una vegada per setmana només allà”. En altres zones la freqüència de les actuacions varia. El quadrant elaborat sobre la base de supervisions i reclamacions veïnals dirà quan i on cal anar. Avui treballen quatre “equips de fulla”, amb bufadores elèctriques i rasclets i enguany, per primera vegada, amb el suport d’una escombradora “que alleugereix de càrrega de treball als escombrariaires”, apunta el José.
El vehicle que condueix el Toni és un dels quatre de petit format de què disposa Eco-Equip (té quatre més de grandària mitjana) i ha estat assignat a aquesta campanya tardorenca. El conductor controla la càrrega del vehicle amb una pantalla. Quan està ple, es desplaça fins a la seu d’Eco-Equip al carrer de l’Esla, on descarrega el residu vegetal, que serà compactat i enviat a reciclar.
Alguns dies els xofers fan uns quants viatges: “Fer la rambla d’Ègara sencera, bé, comporta cinc viatges al carrer de l’Esla per descarregar”. La neteja d’elements vegetals a la rambla d’Ègara i les illes de vianants del Centre es fa, manual i amb escombradora, tots els dies de la setmana. I així, quilo a quilo, fins a les gairebé 160 tones anuals, la major part recollida durant la tardor.
Si avui l’equip de matí no pot acabar l’objectiu marcat, el treball restant l’haurà d’assumir el grup de la tarda. Després, la intervenció es repetirà un cop a la setmana, com a mínim, mentre duri la campanya.
Carrils bici i vent
Les fulles de palmera són un perill, per les seves dimensions i per les seves característiques. Eco-Equip té una cura especial dels carrils bici per evitar ensurts i equips d’operaris revisen cada setmana aquests circuits per netejar-los, sobretot d’aquests elements. Aquests operatius es desenvolupen durant tot l’any, segons l’empresa municipal de recollida de residus. Una altra preocupació ciutadana la constitueixen les piles de fulles que s’amunteguen en determinats trams. A les proximitats de l’estació d’autobusos, per exemple, o a la rambla d’Ègara, a l’alçada del carrer d’Antoni Torrella, o en els espais interiors de Sant Llorenç. O a moltes cantonades on mor l’acció del vent.
Més de 40.000 arbres
La mimosa de fulles blaves, el negundo, l’auró, el pi blanc, la morera (amb fruit o sense), l’arbre ampolla, l’alzina, el lledoner, el freixe de fulla petita, la prunera de fulla vermella, l’arbre de l’amor, el til·ler, i l’acàcia del Japó. I, per descomptat, el plàtan. Els espais públics del nucli urbà de Terrassa, inclòs el parc de Vallparadís, tenen més de 40.000 arbres, i qui més qui menys deixa caure fulles, efecte visible de canvis fisiològics provocats per l’escurçament de les hores i la intensitat de la llum del sol quan l’estiu passa a millor vida. A Terrassa hi ha inventariats gairebé 4.000 plàtans, més de 1.000 al parc de Vallparadís. Entre ells, unes poques desenes de plàtans d’Orient.
El catàleg d’exemplars presents a la ciutat inclou la catalpa empeltada,el cedre de l’Himàlaia, el taronger amarg, el xiprer comú, l’altea, el saboner de la Xina, l’arbre de Júpiter, el liquidàmbar, l’arbre de ferro, el pollancre, el perer de la Xina (més de 600 exemplars), l’arbre de la mel (280) i la palmera de ventall. A la ciutat es van plantar també fa anys erables argentats, avellaners turcs, xiprers d’Arizona, troanes, robínies, salzes blancs, oms i zelkoves. Gairebé la meitat dels arbres de la ciutat estan a carrers i avingudes. L’altra meitat, a zones verdes i el parc de Vallparadís.