Josep Ballbè Urrit
Fa cinc mesos que “dec” aquesta columna. Me la vaig “prefixar” als inicis de l’estiu.
Vull parlar de na Maria-Jesús Comellas i Carbó, Doctora en Psicologia i mestra emèrita de la UAB. Per a mi, mestra de mestres. Alhora, terrassenca de l’any, a la darrera edició.
Enguany, ha celebrat 60 anys al món educatiu. El més important rau en el fet que gaudeix pletòricament amb aquesta vocació. Tot i tenir-ne 79, no es vol jubilar. Se sent útil. Fins i tot diria que més que mai.
Fidel als seus esquemes i compromesa encisadorament, segueix en actiu: escriu. Fa xerrades. Publica un article mensual al diari “Ara”. Reviu l’estada a la càtedra, col·laborant amb la Xarxa de construcció de coneixement-XEC3 “and so on” (amb jubilats que mentoritzen treballs de recerca de batxillerat i de grau, en tres universitats). En concret, en la primera faceta que citava, acaba de publicar el seu llibre número 40 (“Generació sènior – Envellir en la societat actual”, de Pagès editors). D’aquesta xifra, 25 com a autora única; els altres 15, en col·laboració amb altres autors.
Sap el que duu entre mans. Ho fa palès amb rauxa i coneixement de causa. No defuig la defensa aferrissada del paper cabdal de les persones grans al món tan convuls que ens toca viure. No se’ls pot “aparcar” tan cruelment i subtil. Ella té clar que està cridada a “crear escola”. I, com diu un altre adagi, és conscient –amb tota modèstia– que “aprenent de mestre, esdevé destre”. És en aquest punt que vol compartir principis essencials: “Educar és formar l’esperit”.
“L’educació fa l’home”. D’això, en sap un pou el nostre personatge. No endebades, sempre s’ha dit que “un bon consell, busca’l al mestre”: és evident que ella ho demostra. Cenyint-me al contingut del darrer llibre, aporta un bon marc de referència envers un envelliment actiu. Allunyat d’anacronismes més que caducs. Més i tot, clarament injustos i immerescuts. Des de l’experiència, la vàlua no la pot marcar la data de naixement que certifica un carnet d’identitat… L’admiro i me la marco com a referent perquè em demostra que viu en plenitud. Àdhuc, posa a l’abast del seu proïsme el cabal dels seus carismes i vivències. Des de sempre –i per principi– es deixa subjugar, amarar i seduir per la força intrínseca existent al nucli de la pedagogia. En paraules seves, “és com el nèctar del seu existir”. El motor que fa bategar el cor i activa la seva ment. Per molts anys!
