Entrenat per Alba Pérez al Club Patinatge Artístic Terrassa, Aleix Bou ha tancat el seu darrer any com a júnior amb l’obtenció de la medalla de plata al Campionat del Món de la modalitat lliure disputat a Buenos Aires en el marc dels World Roller Games. Nascut a Navarcles fa 18 anys, tota la seva carrera esportiva havia estat vinculada, fins fa uns mesos, al CN Terrassa. Abans d’aquesta medalla de plata al Mundial, havia estat dos cops subcampió d’Europa, tercer a la final de la World Cup i campió de la Copa d’Europa, entre altres títols.
Esperava obtenir aquesta medalla de plata al Mundial? Inicialment no, perquè veia difícil formar part de la selecció espanyola. Però després, un cop convocat, ja ho veia diferent, era el meu objectiu acabar entre els tres primers.
Què ha significat aquest subcampionat del món? Ha estat el més important que he aconseguit a la meva carrera, el màxim a què podia arribar.
Ha estat una recompensa al sacrifici realitzat? En el meu cas sí. Un Campionat del Món és el màxim que pot aspirar un patinador. I és una recompensa majúscula.
Quan va començar a patinar? Tenia tres anys. Jo vaig començar a venir al CN Terrassa amb mesos. La meva germana, que és cinc anys més gran, patinava i jo venia acabat de nàixer. Quan tenia tres anys, l’entrenador del club, Clemente Cerezo, va demanar a la meva mare si podia sortir en el festival portant una bandera. Des d’aleshores visc amb patins.
Estava predestinat? Sí. A més, els meus pares també havien patinat els dos. I les meves tietes. Venia de família de patinadors, però ningú no em va obligar. De fet, durant uns anys vaig combinar el patinatge amb la natació. Als 7 anys la meva mare em va dir que havia d’escollir i em vaig decidir per fer patinatge. M’agradava més i tenia facilitat a l’hora de practicar-lo. La natació se’m feia més pesada.
Què és el que més li motiva del patinatge? La competició. Compartir-ho amb els companys del club, de la selecció, tota la rutina que comporta practicar un esport d’elit per obtenir un objectiu.
El seu és un esport minoritari, però que demana un gran sacrifici. Malgrat no ser un esport olímpic, demana un gran esforç i una constància que no demanen molts esports. No mou diners, però hi ha molta gent que segueix les competicions. En aquest Mundial, la competició de Solo Dance en la que ha competit Llorenç Álvarez tenia una audiència a l’streaming de 80.000 persones. A tot el món se segueixen les competicions.
Ha hagut de renunciar a moltes coses per arribar a l’elit mundial? A moltes. Sortir una tarda amb el meu grup d’amics al cinema o anar de compres, són coses que no les he pogut fer. Fer plans entre setmana a les tardes per a mi és impossible. Ho fas perquè tens una passió pel teu esport. Però em compensa. Tota aquesta dedicació té els seus fruits.
Ha acabat aquest any el seu trajecte a la categoria júnior. Com afronta el salt a sènior? És un moment important. Em trobaré els millors patinadors del món, però ho afronto amb moltes ganes. És difícil lluitar per les tres primeres places, però no és impossible.
Fa pocs mesos va iniciar una nova etapa en el CPA Terrassa després de la dissolució de la secció del CN Terrassa. Com va en el nou club? El canvi ha estat molt positiu. El pavelló del CN Terrassa està molt bé, però la pista sempre estava bruta, relliscava molt i no era senzill practicar. A la Maurina estem molt bé, mantenim les nostres entrenadores i hem millorat en diferents coses, com tenir, per exemple, un preparador físic.
Està satisfet en el CPA Terrassa? Si, molt. La meva intenció és continuar en el futur en el club.
