En anteriors entregues, ja s’ha parlat de places de la ciutat i, fins i tot, algunes s’han repetit, sempre des de distints angles, que consti. No és el cas de la plaça del Primer de Maig, que, per primera vegada, entra en escena a aquest modest espai del “Gent de Terrassa”.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
El primer de maig, com sap gairebé tothom (no es tracta d’un espòiler, no confonguem), és quan se celebra el Dia Internacional dels Treballadors. És una jornada festiva pels que treballen, com és lògic.
En la fotografia de 1985, la plaça no està del tot acabada. És manifest que està en fase de construcció, encara que la imatge ens mostra una persona treballant, una descansant i la resta xerrant. No recordaré aquella frase tan habitual que abans es feia servir molt i ara no tant.
Bé, sí que la deixaré anar, i tant! És allò que es diu, “un pencant i els altres mirant” quan es volia definir una característica concreta de la gent d’un mateix territori. Ja ho entenen els que ho entenen, no cal donar-hi més voltes.
La plaça, com es fa evident en la instantània d’ara, es fa de bon mirar. Es veu ben acabada, amb tots els detalls que la fan atractiva. És un dels avantatges de poder veure els llocs amb perspectiva, que si han millorat es veu tot de manera positiva i, si han empitjorat, es passa una mena de cortina virtual per no haver de criticar.
