No s’ha modificat gaire l’entrada a l’Escola Font de l’Alba si fem comparacions serioses entre les dues instantànies de l’edició d’avui, la més vella, de l’any 1990, i la de fa poc, ni un parell de dies, de 2022. Lleugers detalls delimiten les diferències entre totes dues imatges. Res de rellevant, llevat de la reixa que veiem a la foto més actual. Gairebé no es pot percebre, però fins i tot el petit cartell del número 146 és el mateix en ambdues fotos.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Les reixes no sempre representen un obstacle ni sempre suposen un aspecte negatiu. Les reixes hi són pels motius que hi són i no ens haurien de provocar cap rebuig, en el cas que algú li suposin alguna classe de rebuig.
El nom de l’escola promou el bon rotllo, s’ha d’admetre. Si parlem de fonts i de l’alba, tot apunta a elements positius. Els centres educatius de caràcter públic de la ciutat tenen noms de tota mena. La varietat és força àmplia en aquest sentit.
Acostuma a passar, entre les persones que han passat per una escola o un col·legi que, quan el visiten després de molt de temps, el veuen canviat. “Quan jo estudiava aquí els lavabos estaven a la dreta, no a l’esquerra” o “el pati era més gran, ara és la meitat de llavors”. Són batalletes de més prestigi que les de la “mili”, però igual de soporíferes. Què més dona com era? Pesats.
