Generen un problema social, són font d’inseguretat i conflictes de convivència, i moltes vegades focus de perill: d’incendis per la manipulació de la xarxa elèctrica, d’ensorraments. Però també s’han convertit en un negoci, perquè no són pocs els ocupants de naus industrials en desús que fan ús dels immobles per guanyar-se abundants beneficis. “Alguns compradors els paguen diners (de 5.000 a 20.000 euros) perquè marxin”, diuen fonts de Masachs, la principal empresa de gestió d’aquests espais a Terrassa i altres zones. Altres “okupes” aconsegueixen ingressos utilitzant les naus com a tallers mecànics il·legals. A Terrassa hi ha desenes d’edificis industrials ocupats i l’Ajuntament els té en el punt de mira. Aquest any ha procedit al desallotjament de 15 naus i té la intenció d’actuar d’igual manera en una desena de naus més.
“Tolerància zero”. Así resumeix Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, la política municipal envers aquesta problemàtica “que s’ha accentutat en els darrers anys”. Les raons de la rigidesa municipal: moltes de les naus no són segures, hi ha risc de focs i segons en quins sectors la presència d’ocupants en determinaes condicions entra en contradicció amb el risc químic.
Policies durant una inspecció de naus ocupades a Ca n’Aurell / ALBERTO TALLÓN
“La casuística és diferent a la dels habitatges. Una nau no podrà tenir mai cèdula d’habitabilitat”, afegeix Melgares. L’administració municipal, explica Melgares, detecta els immobles amb intrusos per observació policial directa o per avisos veïnals. Després posa en marxa la maquinària administrativa: estudi cadastral, inspeccions, comprovació d’antecedents en quant a expedients sancionadors o situació jurídica, identificacions d’ocupants, intervenció de la Policia Municipal i, si s‘escau, dels Serveis Socials, o d’Urbanisme si s’hi aprecien deficiències estructurals, o de Protecció de la Salut quan hi ha insalubritat. El contacte amb Endesa és permanent. I s’intenta contactar també amb els propietaris, que no sempre és possible. Els expedients poden durar més d’un any
Alguns ocupants passen inadvertits, pero són la minoria. Un empresari terrassenc ha soportat dia rere dia que els “okupes” del costat li punxessin el subministrament elèctric, amb els consegüents enfrontaments. Uns quants industrials del polígon de Can Parellada pateixen l’abocament de residus al carrer, fogueres, inclús carreres de cotxes. La tinent d’alcalde assegura que, durant el procés obert quan es detecta una nau “okupada”, tècnics municipals visiten indústries properes per copsar si existeixen problemes de convivència.
Aparcament i festa
Hi ha naus que han esdevingut tallers precaris. D’altres s’han convertit en aparcament d’autocaravanesn o en magatzem i n’hi ha que funcionen només com a escenari de festes els caps de setmana. El perfil de l’ocupant no és familiar. Els que no prenen possessió de l’edifici per a negocis irregulars i en fan ús per pernoctar-hi acostumen ser persones vulnerables, sense arrelament social. Passava, per exemple, al complex de naus desallojat fa uns dies a Ca n’Aurell.
El polígon industrial de Can Parellada és el sector més perjudicat. Al carrer de Saturn, al de Libra i altres propers s’han arribat a comptabilitzar unes 30 naus ocupades, segons Masachs, societat que subratlla la diferència, gens fútil, entre el volum de naus propietat de fons d’inversió i els edificis de particulars o empreses de menor envergadura.
Brutícia en l’interior d’un immoble incendiat al carrer de Saturn
Les primeres són les més llamineres per als “okupes”: entre l’entrada d’intrusos i l’avís als titulars poden transcórrer unes quantes setmanes. S’obre la incidència, es posa denúncia (si es posa) i s’activa la incidència, la renda baixa i en moltes ocasions, agrega Masachs, quan surt comprador, els “okupes” reben diners per marxar. I tornen a començar.Alguns inclús publiciten anuncies en webs per rellogar espais de la nau que han ocupat. Els immobles de particulars estan sotmesos a més control.
Un decret
Al polígon industrial de Can Parellada està radicada una indústria sotmesa a la normativa Seveso d’accidents greus per risc químic. Aquesta és la base en què es funda un ban de l’Ajuntament que ha esdevingut una eina útil per intentar accelerar els desallotjaments de naus situades en aquest sector, un dels més afectats a Terrassa per l’ocupació d’edificis en desús. El decret va ser aprovat al gener del 2019 i el seu objectiu és “establir uns criteris que permetin prendre decisions harmonitzades i adequar les actuacions municipals, tant de protecció civil com urbanístiques i d’usos en la franja de protecció afectada pel risc químic”.
Els industrials de polígons demanen un millor manteniment / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Amb el document s’intenta aclarir “la classificació segons la vulnerabilitat de les activitats en l’àmbit de l’execució de noves obres i la implantació de noves activitats”. La instrucció permet la presa de decisions urbanístiques, de protecció civil i d’usos en l’entorn de la indústria química emplaçada al polígon de Can Parellada. Estableix una franja de seguretat i inclou una zona de confinament general en una àrea de 843 metres des del punt de l’emergència, i inclou superfícies considerades “elements vulnerables”. En el sector no pot haver-hi locals comercials ni amb ús residencial.
Altres problemes
L’Agrupació de Polígons de Terrassa, fundada a finals del 2019 i integrada en la Cecot, defensa els interessos dels industrials d’aquests sectors. La seva portaveu, Núria Amela, apunta que l’agrupació no ha notat un augment d’ocupacions de naus en aquests àmbits en els últims mesos. Dos dels casos més problemàtics, un al carrer de Colom i un altre en el de Libra, s’han solucionat, i els problemes essencials dels polígons són uns altres. Per exemple, la falta d’inversió i d’espais i el manteniment deficitari. Amela subratlla la interlocució i el treball conjunt amb l’Ajuntament per millorar la situació. La primera pedra, diu, ha estat la promoció del Pla Director de Polígons, actualment en fase de redacció.
El somni truncat de Sory
Sory Diallo, en el seu restaurant poc abans de tancar les portes / ALBERTO TALLÓN
“Estic cansat de treballar 24 hores per no arribar a fi de mes”. Sory Diallo (44 anys), pare de tres fills, d’origen senegalès, ja ha tancat les portes del seu restaurant, El Bendito. L’aventura ha durat quatre anys. A l’abril ja tenia clar que tirava la tovallola i abandonava aquest somni en el qual havia dipositat il·lusions i molts diners estalviats. El Bendito estava al carrer del Pintor Huguet, a Sant Pere Nord, just al mig de dues naus abandonades i ocupades de manera permanent per grups d’individus que han fet a Sory la vida impossible. El 21 d’abril, un incendi, l’enèsim en la finca, va cremar part d’una de les naus. Sory portava mesos dormint cada nit en el local per vigilar-lo. Li entraven per les portes i pel sostre. Li robaven ampolles, tubs, diners, maquinària.
