Podia semblar una quimera el seu dia, però els germans Francesc i Carles Batalla ho van convertir en realitat, ara fa quaranta anys. Un club amb piscines climatitzades al centre de la ciutat que continua en marxa tot i les dificultats dels últims temps, amb crisis econòmiques ferotges o una pandèmia devastadora per al món empresarial i, molt directament, per a les entitats esportives.
“El meu germà i jo sempre havíem sigut del món de la natació i del waterpolo. Ell va ser internacional i preolímpic i havia fet de monitor i jo no vaig arribar tan alt”, comenta Francesc. “Veníem del Club Natació Terrassa i vam veure que aquest club no donava l’abast per les demandes que hi havia a Terrassa i vam idear un projecte de muntar un club de natació no competitiu, dedicat a la docència, per ensenyar als nens i el vam establir al centre perquè les escoles no haguessin de posar autocars perquè els nens anessin a nedar”, afegeix.
Fa dos anys, el Carles es va jubilar i es va desvincular del Crol i ara continuen amb el centre el mateix Francesc, l’Anna Ronsano, la seva parella i que és la coordinadora i administradora de la societat, i el seu fill Sergi, un professional de la nàutica que s’encarrega del manteniment de les instal·lacions i de la recepció i que “tot funcioni correctament”. L’equip del centre el completen la Irina Martín-Romo, coordinadora general de les monitores, i Mercè Llunell, coordinadora de l’apartat dels nadons. “Tenim un gran equip i unes col·laboradores fantàstiques”, assenyala.
Els dos germans Batalla es dedicaven a la roba laboral i per a hospitals, com a comercials i van fer “una prospecció” per trobar locals que es poguessin adaptar al seu projecte i a les seves necessitats. “A Espanya no hi havia res semblant, només hi havia clubs grans de natació, la majoria amb ajudes municipals. Nosaltres mai hem tingut cap mena d’ajuda”, comenta Francesc.
Van trobar unes antigues naus industrials i van començar les obres “amb finançament propi”. L’11 d’octubre del 1982 van obrir les portes, sent l’escola Vedruna la primera que va fer servir els seus serveis. La presència de Crol va suposar tot un impacte important i Francesc calcula que entre 60.000 i 70.000 infants han passat per aquest centre durant aquests quaranta anys.
Idea en els inicis
Carles i Francesc Batalla, els fundadors del Crol
La idea inicial, que es manté, era un club per a infants, però també per a gent gran. “Volíem ensenyar a nedar a tothom. Fa quaranta anys, molta gent adulta no sabia nedar, perquè, llavors a l’escola no es feia natació. Ara, molts dels que vam ensenyar a l’època escolar ja no venen, perquè ja en saben”, assenyala Francesc. Avui en dia, tot ha canviat molt i ja no tenen escoles com tenien en els primers anys, si bé ofereixen un servei de recollida per als infants dels centres propers. L’objectiu era ensenyar a nedar, que els socis no haguessin de desplaçar-se, ja que Crol està al centre de la ciutat. Batalla recorda que la natació és un esport que “mai està contraindicat” i és una activitat que sovint recomanen els professionals de la salut.
Crol va comptar, al principi, amb una sauna, pistes per a jugar a esquaix, “les primeres que hi va haver al Vallès”, un solàrium i una sèrie de serveis que, diu, “eren atractius per als socis”, juntament amb dues piscines, la infantil i la de 17 metres. Uns anys més tard, es va construir la piscina gran, de 25 metres, que van situar a una nau del costat del centre, que van adquirir.
També van comptar durant molts anys amb un espai per a bar i restaurant que duien empreses externes, sense cap cost de lloguer ni de subministraments, però amb el temps ho van deixar i ara aquella estança es fa servir de sala d’espera.
La climatització de les tres piscines és molt semblant i la destinada als més petits, compta amb 30 graus. La de 17 metres és a 29 graus mentre que la de 25 metres, la més llarga, té 28 graus. També es disposa pels socis i usuaris de dos gimnasos, un per a exercicis cardiovasculars i l’altre per a la musculació. Estan situats on, en els primers temps, hi havia les dues pistes per practicar l’esquaix.
Francesc Batalla destaca que “som una empresa familiar” i en els últims temps, ha estat la massa social la que ha permès la continuació de l’empresa. “Als nens petits els ensenyem a sobreviure i que sàpiguen girar-se i respirar si cauen a l’aigua”, subratlla, i recorda algun cas de famílies que s’hi havien trobat i que, gràcies als ensenyaments rebuts a Crol, van poder sortir de situacions preocupants.
Els preus en augment dels subministraments tampoc ajuden a la marxa de Crol i de tots els clubs que tenen instal·lacions com aquestes. Per aquest motiu, es plantegen noves maneres de comptar amb energia, com poden ser bombes de calor o altres opcions, per mantenir les instal·lacions en perfecte estat.
“Ens hem de reinventar” en aquest sentit, manifesta. El cofundador de Crol lamenta que hi ha poques ajudes en l’àmbit administratiu i durant la pandèmia i tot el que va comportar, es van sentir força desprotegits. Francesc, però, es mostra molt satisfet per totes les crisis que han superat durant aquests quaranta anys, gràcies al fet que “hem tingut una política molt controlada i molt sanejada”, afirma.
Activitats i serveis
Entre les activitats i serveis que ofereixen a Crol en l’actualitat, hi ha les classes per a nadons (a partir dels cinc mesos), matins i tardes, les classes per a escolars, de 45 minuts de duració, i l’AquaGym, una activitat que, explica Ronsano, és dur a terme tres dies a la setmana.
D’aquesta activitat, comenta l’administradora, “hi ha demanda entre la gent gran, alguns que tenen lesions i els metges els hi recomanen nedar. És més lúdic i distret”, comenta. A més, a l’època de l’estiu i com a opció de casal d’estiu, Crol organitza l’Aquadiver, amb activitats relacionades amb l’aigua.
Un casquet de colors per a cada nivell
A Crol van establir una fórmula per determinar el nivell de cada infant, quant a la natació. “Cada nivell, compta amb un casquet d’un color diferent”, explica Francesc Batalla. Les classes tenen entre de vuit i deu nens, depenent dels nivells. El cofundador de Crol afegeix que “a vegades, els hi demanen que vinguin a nedar vestits, perquè aprenguin a nedar si, alguna vegada, cauen a l’aigua amb roba”. És per precaució. Molts dels nens als quals han ensenyat a nedar, els han portat al Club Natació, com la Sarai Gascón o el Carles Millera.
