Xavier Marcet
Les decisions importants són aquelles que les seves reverberacions es compten per dècades.
Avui Terrassa és una ciutat universitària important perquè algú va impulsar d’Escola Industrial el 1902, aleshores amb gran protagonisme d’Alfons Sala. Cinquanta anys després, Terrassa va fer el salt a tenir una Escola Superior d’Enginyeria Tèxtil. Als anys noranta i fruit de l’únic pla estratègic que ha tingut la ciutat, Terrassa va passar a ser una ciutat amb un dels campus universitaris més grans de Catalunya. Cadascuna d’aquestes decisions encara reverberen avui i, un cop enllaçades, tenen la capacitat de moure l’agulla de la identitat de la ciutat i aportar-li un tipus d’oportunitats no inercials al llarg del temps. Tanmateix, és cert que les males decisions estratègiques poden tenir efectes negatius molt prolongats.
A Barcelona, les decisions de política econòmica dels anys noranta van permetre tenir avui una ciutat amb un “hub” digital potent a Europa al voltant del 22@ com a gran aposta de transformació urbana. Si avui Barcelona està entre les cinc primeres ciutats en “start-ups” d’Europa és per l’ecosistema que es va crear al voltant d’aquesta decisió. El mateix va passar molts anys amb l’impuls de la SEAT i tot el que va suposar el sector de l’automòbil per a l’economia catalana els darrers seixanta anys. O el mateix va passar a Califòrnia, on Silicon Valley va trigar quaranta anys a ser l’ecosistema d’innovació més potent del món.
Hi ha moltes decisions que triguen dècades a consolidar-se, però són decisions que tenen un origen (algú les va prendre) i tenen una continuïtat estratègica. Són decisions que generen convergències de recursos, de prioritats, d’objectius i que acaben concretant les oportunitats que han sigut capaces de crear. Si es gestionen bé, són decisions que acaben atraient molt talent i ens allunyen de les ximpleries. Ens ajuden a no confondre innovacions amb ocurrències. Les grans decisions que han canviat Terrassa després del franquisme es van prendre els anys noranta i inicis dels 2000. Després, les grans decisions no s’han concretat. La B-40 és la gran decisió fallida, la que va avortar el renaixement industrial de la ciutat (els exemples de Sony i de Circutor de situar-se en un nou gran carrer major industrial de Catalunya no es va multiplicar) i a Terrassa, i a Sabadell, aquesta decisió els ha resultat fatal. Són ciutats que eren molt industrials i econòmicament s’han desdibuixat. Ni Terrassa ni Sabadell han acollit el nou creixement industrial, ni tampoc el nou creixement digital. Són decisions similars a no haver lluitat per retenir a Terrassa la seu d’HP, o l’Escola Superior de Telecomunicacions, o uns anys abans a no haver lluitat prou per ser la seu de l’actual UAB.
El futur de Terrassa depèn de les decisions que es prenen ara i que mouran l’agulla estratègica de la ciutat durant dècades. Quines decisions estratègiques estem prenent a Terrassa? Quines d’aquestes decisions ja han començat a brotar en projectes estratègics capaços de multiplicar les oportunitats per a la gent de la ciutat. Quines són les noves universitats que la ciutat ha estat capaç d’atreure els darrers anys? Quines són les noves empreses que han vingut de fora la ciutat i han creat més de 400 o 500 llocs de treball? Quines són les empreses locals que han fet grans creixements dins de la ciutat? Quines són les obres urbanístiques que transformaran radicalment la ciutat com es va fer en els anys noranta i 2000? Quines són les grans obres de comunicacions que han canviat la vida dels terrassencs després de l’ampliació dels Ferrocarrils Catalans?
Els plans són aspiracions si no es transformen en decisions i no tenen algú que les porta a la pràctica. “Obras son amores”. Cal tornar a pensar en gran, no per megalomania, sinó per saber crear llegat i que les futures generacions aprofitin onades d’oportunitats creades dècades abans. Les grans transformacions no s’improvisen. Quines són aquelles coses que empenyem ara i que seran molt importants per a la Terrassa del 2040? Crec que el debat és interessant. Sortir del minifundisme mental.
Pensar en creixement sostenible. I, sobretot, evitar ocurrències que generin disfuncions i que en comptes de crear oportunitats només generin problemes. Cal una política local que pensi més en les grans decisions i que es perdi menys en la menudalla.
Necessitem pensar en els grans projectes i il·lusionar-nos amb projectes de futur que generin oportunitats per a la ciutat futura i orgull per a la ciutat present.
