Des de fa uns mesos, els equips de Prodis i de LaFACT Fupar tenen el suport d’un grup de voluntaris, que han arribat a Terrassa en el marc del Cos Europeu de Solidaritat. Originaris de països tan diversos com Romania, Estònia, Itàlia o França, els voluntaris tenen entre 18 i 30 anys i les seves estades estan coordinades per La Víbria, una associació terrassenca sense afany de lucre dedicada a la mobilitat internacional per a joves.
El projecte, finançat per la Unió Europea, no pretén ser un espai d’oci, sinó que busca la professionalització laboral dels joves en un context multicultural. Tots ells viuen junts mentre desenvolupen les seves tasques, fet que els fa conèixer altres costums a la vegada que s’integren a una ciutat inicialment desconeguda.
La Víbria va néixer el 2003 acollint els seus primers voluntaris, però mai n’havien rebut tants com aquest any. A través de la taula d’entitats de voluntariat de la ciutat, es van posar en contacte amb Prodis i LaFACT, que han anat ampliant el nombre de joves europeus que reben cada any.
L’Anita té 25 anys i ha arribat a Terrassa des de Romania, on va estudiar psicologia. Els seus coneixements han fet que ara formi part de l’equip de Prodis, on fa tallers de musicoteràpia a més de diverses activitats de lleure. Com a part del seu voluntariat, treballa al voltant de 30 hores setmanals i rep classes de català durant 4 hores més. Per a La Víbria, és primordial combinar la base solidària amb el contacte amb la cultura catalana: Més enllà d’aprendre un nou idioma, els voluntaris se submergeixen de ple dins la ciutat, entrant en contacte amb les diferents associacions culturals de Terrassa.
Mentre alguns dels joves busquen en aquesta experiència les seves primeres responsabilitats, d’altres amplien la seva carrera professional, però tots estan compromesos a aportar el seu granet de sorra a les diferents necessitats de la ciutat.
Després dels 12 mesos de voluntariat, alguns dels voluntaris tornaran als seus llocs d’origen, però altres passaran a formar part de Terrassa havent aprés català, gaudit de la cultura local i ampliat els seus coneixements.
Liisu: ““La gent aquí és molt propera i amable”
Créixer i viure a Estònia ha fet que la Liisu tingués molta curiositat per conèixer els països del sud d’Europa, buscant un ambient diferent. El canvi d’aires l’ha trobat a Terrassa, des d’on ara fa tasques per promocionar els voluntariats a l’estranger, dona suport a La Víbria i acaba la seva tesi en educació.
“El meu lloc preferit de la ciutat és el parc de Vallparadís, m’agraden molt les vistes del castell i la natura a prop de la ciutat”. Les muntanyes catalanes han sorprès la Liisu, que ve d’un país molt pla. Des que ha arribat, ha notat moltes diferències positives amb la seva Estònia natal: “Aquí la gent se somriu pel carrer, encara que potser no es coneixen, són molt amables”. Per a ella, que Terrassa no sigui una gran ciutat és un punt positiu, perquè “tothom és molt proper i ja començo a conèixer alguns dels llocs pels quals passo més sovint”.
La barrera lingüística està sent important per la Liisu, que creu que està aprenent “dos idiomes a la vegada, el català i el castellà”. Tot i això, a La Víbria pot parlar sempre que vol en anglès, i agraeix que, fora de l’oficina, “sempre hi ha alguna persona disposada a ajudar-te.
Reno: “Vaig deixar la feina per venir a Terrassa”
En Reno va estudiar un grau universitari de treball social a Bèlgica, i va trobar feina. Tot i que es trobava en una situació “molt estable, amb feina i pis”, no acabava d’estar del tot satisfet. Explica que “sempre havia volgut viatjar” i “estava estancat, amb molta pressió a la feina”.
Aquesta situació ha fet que ara estigui vivint a Terrassa, on viu amb altres voluntaris joves, aprèn català i treballa a LaFACT Fupar amb la Gaia. El belga de 26 anys organitza activitats de lleure per als membres de LaFACT, projecte que el va convèncer a l’hora de decidir venir a Terrassa.
Tot i que per a ell no és cap repte afegit treballar amb persones amb discapacitats, sí que ho és l’idioma, que encara no domina. “Em costa força, però m’aconsegueixo comunicar amb tothom amb gestos o amb paraules senzilles que són fàcils d’entendre”. Com que és originari d’un poble més aviat petit, en Reno està gaudint del ritme de Terrassa al màxim, i el que més valora de la que serà la seva ciutat durant un any és la proximitat amb la natura i el clima, perquè, acostumat a la pluja, creu que “no m’havia arribat mai tant sol i tanta vitamina D, m’encanta”.
Gaia: “M’he unit a un grup de batucada de la ciutat”
La Gaia s’ha enamorat de la cultura popular de Terrassa. Ella té 21 anys i va néixer i créixer a Imola, una ciutat del nord d’Itàlia. En acabar l’escola, no tenia del tot clar el seu futur laboral, però sí que sabia que “volia treballar en contacte constant amb les persones, transmetent-los positivitat i fent-los riure”. La combinació d’incertesa i ganes de conèixer-se a ella mateixa l’han fet formar part dels voluntaris europeus que es troben a Terrassa.La tasca de la Gaia com a voluntària a LaFACT Fupar és organitzar activitats esportives i d’oci i servir de “suport per a les persones que tenen discapacitats intel·lectuals”, fet que la motiva encara que representa cert repte per a ella.
La seva primera impressió sobre la ciutat ha estat que “Terrassa és molt activa en comparació amb Imola, que és més petita”, però això no és el que més en destaca. La Gaia ha quedat sorpresa amb el teixit cultural de la ciutat: “M’agrada com estimeu les tradicions, són molt especials”. Després de descobrir la Masia Freixa i els castells, la Gaia s’ha animat a unir-se a un dels grups de batucada de la ciutat per seguir coneixent tradicions.
Léa: “No sé si em quedaria a viure a Terrassa”
De tots els voluntaris que acull La Víbria aquest any, la Léa és al que fa més temps que és a Terrassa. A diferència d’alguns d’ells, no fa tasques a Prodis ni a LaFACT, sinó que ofereix els seus coneixements i habilitats com a dissenyadora gràfica a l’organització. “Alguns dels projectes de La Víbria que volen promoure la mobilitat internacional a Terrassa necessiten suport visual, aquí és on entro jo”, explica.
Per a la jove francesa de 25 anys, el més important era trobar un projecte de voluntariat que s’adaptés a la seva carrera professional, fet que l’ha portat a Terrassa. “La ciutat m’agrada, sobretot per l’ambient que hi ha, perquè hi estic a gust i crec que és una part primordial”. Tot i gaudir de la seva estada, la Léa troba a faltar les dimensions de Marsella, on ha estat vivint fins ara: “trobo a faltar una mica el desordre i les multituds”, explica.
Els castellers, els correfocs i les sardanes han impressionat la Léa, que valora com a Terrassa “manteniu molt bé les tradicions i la gent de totes les edats s’hi involucra”. L’ambient dels carrers de la ciutat durant la Festa Major és el que més recordarà.
