Mercedes Olivet, escriptora
L’afició per escriure li ve de petita i quan li demanaven fer una redacció a l’escola, “estava molt contenta”. Va ser sobre els anys 2007 i 2008 quan es va plantejar posar-s’hi de forma seriosa. Va escriure un conte, que va deixar llegir als coneguts, que li van recomanar que el presentés a una editorial, si bé, “vaig preferir preparar-me abans de fer aquest salt tan important”.
Va formar-se a l’escola d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, va fer altres cursos relacionats amb l’escriptura. La creativitat, destaca, és bàsica, però “hi ha tècniques que pots aprendre per millorar”. Recorda que aquells cursos la van ajudar molt i van bé perquè “tens la crítica dels teus companys i un escriptor s’ha d’acostumar que la gent faci crítica dels seus escrits”.
L’any 2014 va publicar el seu primer conte infantil, per a infants a partir de cinc anys, titulat “La W”. L’any 2017 va quedar finalista del premi Edebé amb “El espejo”, per a joves entre 12 i 14 anys, i ara publica el tercer, “Trenta centímetres”, un llibre especial, diu, “pel tema que toca”. S’endinsa en una malaltia, l’acondroplàsia, el nanisme, que no entén per què hi ha gent que “la troba divertida”.
De moment, escriure per a adults, no l’atrau. “Em trobo molt còmode escrivint literatura infantil”, apunta. Actualment, està estudiant Humanitats a la UOC.
Llegir és una de les seves grans passions. “Forma part d’escriure i has de llegir molt”, assegura. Altres aficions que també formen part dels seus moments de lleure són la música, passejar i viatjar.
