La situació de la dona al mercat laboral millora de mica en mica. Una de les últimes bones notícies és l’aprovació a inicis del passat mes de setembre del reial decret llei 16/2022, per a la millora de les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores al servei de la llar. Amb aquesta nova llei es dona forma a algunes de les reivindicacions històriques de les plataformes d’empleades de la llar, com tenir dret a la prestació de l’atur i eliminar la figura del desistiment, que permetia l’acomiadament sense causa.
La dona, però, continua precaritzada al treball. Les dificultats d’accés a una feina, a un contracte de llarga durada i a temps complet i els sostres de vidre continuen sent una realitat.
A la comarca, gairebé totes les persones afiliades al règim especial d’empleats de la llar són dones (96,4%), mentre que la representació de treballadores sobre el total de l’afiliació és inferior a la meitat (45,1%), similar al règim general (45,9%). La diferència més rellevant se situa en el règim especial de treballadors autònoms, on les dones representen només el 35,3% dels afiliats, una distància de més de 60 punts respecte del règim de la llar, segons dades recollides per l’Observatori del Vallès Occidental.
A Terrassa, el percentatge de dones en el règim d’autònoms és encara més baix, d’un 34,8%, i la distància de punts respecte del règim de la llar és de més de 60, tot i que la presència de dones en aquest últim règim està per sota de la mitjana comarcal, amb un 95,9%. De fet, Terrassa és, d’entre els cinc municipis del Vallès Occidental amb més de 50.000 habitants, la ciutat amb una ràtio més baixa de dones en el règim d’autònoms.
Sous més baixos
La posició de desigualtat de les dones en mercat de treball actual també es veu reflectida en el sou. D’acord amb l’Informe de Salaris del Vallès Occidental, a Terrassa, les dones van guanyar el 2020 22.753 euros anuals de mitjana, i els homes, 27.445. Elles van cobrar un 17,1% menys que ells. La nostra ciutat és, però, d’entre els cinc municipis del Vallès Occidental, la que presenta una diferència més petita.
En el conjunt de municipis de la comarca amb més de 40.000 habitants, el salari mitjà dels homes vallesans el 2020 (l’últim any amb dades disponibles) va ser de 31.497 euros a l’any i el de les dones de 25.381 euros, el que suposa una diferència salarial entre homes i dones d’uns 6.100 euros a l’any. Així, les dones vallesanes van guanyar el 2020 un 19,4% menys que els homes. La bona notícia és, però, que la distància ha retallat set punts respecte del 2016.
Si tenim en compte el grup professional, observem que a totes les categories els homes cobren més que les dones, especialment en el grup d’Oficials i especialistes, amb una bretxa del 30,2% -caracteritzat per l’elevat grau de masculinització- i en el de persones Llicenciades, enginyeries i d’alta direcció amb el sou masculí un 28,2% més elevat. La diferència en euros anuals del primer grup és de gairebé 7.000 euros, mentre que el segon és de més de 19.000. Ara bé, la categoria d’Auxiliars administratius i subalterns, més feminitzada, presenta la menor diferència entre gèneres (16%), destaquen des de l’Observatori del Vallès Occidental.
Sis de cada deu aturats són dones
Un altre factor que pot explicar les diferències de sou és la precarització en la contractació. El pes de les dones en els contractes temporals és d’un 55,5% a Terrassa. A més, sis de cada deu contractes a jornada parcial (un 63,7% a Terrassa i un 60,1% en el global del Vallès Occidental) són formalitzats pel col·lectiu femení, mentre que quan es tracta de jornada completa les tornes s’intercanvien: només 4 de cada 10 contractes a jornada completa són signats per dones (42% a Terrassa i 41% a la comarca).
En l’atur, les desigualtats de gènere es tornen a evidenciar: gairebé sis de cada deu terrassencs desocupats són dones (59,5%), sent, juntament amb Rubí, la població vallesana de més de 50.000 habitants amb un percentatge més elevat, un percentatge que se situa quatre dècimes per sobre de la mitjana comarcal, que és d’un 59,1%. A més, el 63,4% de les persones en atur de llarga durada a Terrassa (el 63,5% a la comarca) són dones.
Una de les variables que influeix a l’atur és el nivell formatiu, un factor més determinant en les dones que no pas en els homes. I és que de manera general, les dones sense estudis pateixen una proporció més alta d’atur (73,2% a Terrassa i 72,9% a la comarca) i formalitzen menys contractes que els seus homòlegs masculins. Només el 31,5% de les persones sense estudis que van signar contractes a Terrassa durant els primers mesos d’enguany eren dones (37,9% a la comarca).
L’edat més avançada també és una característica personal que discrimina en el mercat laboral, una desigualtat més acusada en el col·lectiu femení, vist que 6 de cada 10 persones en atur amb 50 anys o més són dones (un 59,3% a Terrassa i un 60,3% a la comarca). En canvi, només el 49,6% a Terrassa i el 46,9% al Vallès Occidental de la població desocupada menor de 25 anys és femenina.
Marta Sánchez, sòcia d’Allura: “Al món industrial és cert que els homes encara dominen”
La Marta és economista i assessora fiscal. Al primer despatx on va treballar, els responsables sempre havien estat homes, “els clients hi estaven molt acostumats i a l’inici hi havia una barrera de desconfiança amb mi per ser dona”, recorda. A més, no hi havia flexibilitat i “que una dona es quedés embarassada era un problema”. Des de fa un temps és una de les dues sòcies de la gestoria Allura, amb un equip format gairebé tot per dones, i explica que aquí ja no ha trobat “cap problema”. Des del seu despatx assessoren molts professionals i “si bé el sector de les perruqueries, per exemple, està molt diversificat, al món industrial els homes encara dominen“. Pel que fa al baix nombre de dones en el règim d’autònoms, la Marta creu que pot ser perquè “les dones tenen una motxilla més dificultosa” i tenen més aversió al risc.
Gisela López, gestora cultural: “He anat encadenant feines, no he tingut mai un contracte fix”
La Gisela havia tret sempre molt bones notes i va començar el grau d’ADE, però al final va decidir canviar i fer Estudis de Gènere. “No he tingut mai un contracte indefinit. He treballat de moltes coses diferents i des de fa molts anys. He fet de repartidora de pizzes, de dependenta en botigues de roba, en restaurants, en cinemes, d’administrativa… He arribat a tenir contractes d’una o dues setmanes. L’última feina que he tingut era la més ben pagada, però no arribava a nou euros l’hora”, comenta, alhora que explica que algunes feines les ha acabat deixant pels horaris o altres condicions precàries. Ara està a punt d’acabar un màster en gestió cultural. No té feina, però en busca. Ha fet les pràctiques del màster en una agència de “management” molt petita que porta només noies i denuncia que la indústria està molt masculinitzada.
