Joan Carles Folia, Coach Advance Life
En les meves últimes intervencions en col·lectius de diferents sectors laborals estic rebent l’encàrrec, per part dels seus comandaments, de realitzar sessions relacionades amb la creixent desmotivació laboral que es troben en les seves organitzacions.
Per definició la desmotivació laboral consisteix en un desinterès progressiu al lloc de treball o, en molts casos, insatisfacció laboral plena. Això pot causar que el personal se senti frustrat, sense motivació a la feina i, per tant, no ofereixi tot el rendiment que podria aportar.
Segons diversos estudis la principal causa d’aquesta situació és la manca de valoració dels empleats per part dels seus superiors i altres companys, però intervenen factors com un clima laboral tòxic, no assoliment de les expectatives individuals i col·lectives, la manca de comunicació, la no possibilitat de promoció i creixement dins de l’empresa, una gestió ineficaç i també la sensació de percebre un salari injust.
Realment i després de passejar-me per molts centres de treball estic en condicions d’afirmar que la motivació a la feina gairebé sempre pren una certa distància d’una expectativa econòmica, tot i que no deixa de ser important i gratificant, però els veritables desajustos que manifesten les persones amb les quals treballo tenen més a veure en aquells elements que s’acosten a la pertinença i valoració d’una marca, d’un projecte, d’una família. Hi ha treballadors que mantenen la seva motivació intacta perquè se senten partícips d’allò que estan construint, d’allò que són responsables i el fet de fer-s’ho seu els té permanents actius per mantenir nivells de productivitat i de tant en tant superar-los.
Si hagués d’apostar per sintetitzar les possibles solucions per aquesta habitual desmotivació laboral indicaria tres actuacions molt clares en la majoria d’organitzacions: 1. Establir estratègies per millora els vincles emocionals entre tots els departaments i persones de l’empresa. 2. Revisar i promocionar els canals de comunicació interna de l’empresa i finalment 3. Definir un sistema de recompenses a on poden combinar-se aquelles més de caràcter material o econòmic amb les estrictament emotives. Canviar alguns procediments, comportament i sobretot tarannàs de les persones ens porta a una millora exponencial del clima de treball i unit amb això el grau de motivació, implicació i al final de l’eficàcia i eficiència.
Per posar algun exemple pràctic. En una empresa i després d’un bona anàlisi vàrem decidir, conjuntament amb els seus propietaris, que els seus treballadors en comptes de fer l’horari de 9 a 13 i de 15 a 19 hores, treballarien de 8 a 14 i a la tarda podrien plegar a les 17 hores. (Era una reivindicació molt sol·licitada). Una vegada posada en pràctica la tan reclamada demanada la gent somriu més i es comunica millor, però el més determinant és que l’empresa en l’últim exercici econòmic ha augmentat un 18% la seva facturació.
No crec que sigui casualitat, aposto més per la causalitat.
