Josep Ballbè i Urrit
Només resten dos mesos per a cloure l’any. Encetem el mes amb una festa tradicional, plenament associada al record dels nostres avantpassats.
De tota manera, una gran majoria en passa i tan sols es preocupa d’organitzar el “pont” del calendari, per anar a fer quilòmetres. “C’est la vie”. La pseudomodernitat comporta tics com aquest. No resta cap altra alternativa que encaixar-ho bé. Un mes que anuncia l’hivern, amb l’arribada dels primers freds i alguna enfarinada als cims de les nostres muntanyes… Els amants d’esports associats a la neu es freguen les mans, tot atalaiant un “aqüeducte” llargament fantàstic dins la primera quinzena de desembre. Lliguen reserves en alguna estació d’esquí per a “assaborir el cuc”.
Comencem a rescatar roba més gruixuda i no és estrany tibar de dites que hi fan referència: “Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants / per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs”. Més típic per les castanyes, els panellets, els bunyols de vent o els moniatos. Regats amb una copeta de vi dolç o ratafia, passen rebé.
L’endemà de Tots Sants, trobem la diada de difunts. Un pèl més endavant, Sant Carles (dia 4, patró de la banca), Ernest (7), Almudena (9), Martí i el famós “estiuet” (11), Albert (15), Gregori (17), Cecília (22, patrona de la música), la “Milagrosa” (27) i Andreu (30). No endebades proclamem l’adagi del “per novembre, Tots Sants… el primer. I Sant Andreu, el darrer”. O també, “per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu / per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, pertot arreu / per Sant Andreu, llarga nit i dia breu”.
“Novembre acabat, hivern començat”. Raó per la qual “de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar”. Amb el permís dels serrells derivats de la teoria del canvi climàtic, som davant d’un mes de forts contrastos de temperatura: matins i vespres freds, migdies suaus i més d’un refredat assegurat. Per tot plegat, no s’hi val a fer el viu. No està de més dur –a mà– una jaqueta… Encara que sigui d’acord amb la tesi d’un refrany més: “Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura”. De cap manera, no vull pas atemorir el personal. Si més no, recordar la tesi del que “val més prevenir que guarir. Evitar… que curar”. Això sí, passo totalment del xou-Halloween: un “invent made in USA”, que em fa proclamar que jo, de panellets, me’n “jalo” vint. Al meu cas, advoco per la tradició cristiana i la lligada a la gastronomia.
