L’illa de vianants del Centre de Terrassa s’identifica pel panot vermell del terra, un paviment distintiu que ha fet 30 anys i necessita una posada a punt. L’equip de Govern treballa en la redacció d’un pla d’acció que permeti endreçar el terra del centre històric, mantenint la seva singularitat i introduint novetats per “fer-lo compatible amb l’activitat de cada carrer –comenta la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares–. Mantindrem el vermell identificatiu i els panots a les vies de vianants i adaptarem les textures a la realitat dels carrers amb més trànsit de vehicles”.
El govern municipal ha encarregat a una empresa externa una diagnosi de la situació del paviment del centre, que anirà acompanyat d’un pla d’acció. “Ens l’han d’entregar abans de final d’any o principis de 2023 i dirà quins carrers són de més urgent intervenció, amb un calendari d’accions i un pla financer”.
Els panots vermells del centre es van instal·lar els anys 90 i, tres dècades després, les petites llambordes es trenquen, salten o s’esmicolen en aquells carrers amb més pressió circulatòria. Un estudi de la UPC “prova la resistència del panot vermell, que estava pensat per carrers de vianants, però no per vies mixtes amb una alta presència de vehicles pesants”.
Les trencadisses del paviment són contínues als carrers més transitats. Els trams més deteriorats es donen a zones de càrrega i descàrrega, com el carrer de la Goleta, on conflueixen els camions del Mercat de la independència i els accessos al pàrquing del Raval. Ara també a algunes vies de vianants, on la irrupció dels patinets accelera el deteriorament. En carrers com el de la Font Vella o Sant Pere, amb una orografia en pendent, la prohibició de circular en patinet no es respecta i les velocitats i els salts actuen com un martell sobre els panots.
Melgares explica que la diagnosi i el pla d’acció encarregats seran els que marcaran el full de ruta de la reparació del paviment del centre. De moment, diu, un criteri ja està clar. L’illa de vianant incorporarà noves textures adaptades a l’ús de cada carrer.
La regidora menciona les recents reformes dels carrers de Sant Llorenç i del Portal Nou com a exemple. “A l’ampliació de l’illa de vianants ja estem utilitzant altres tipus de paviments més compatibles amb el pas de vehicles”, explica Melgares. A Sant Llorenç predomina el vermell de la llamborda feta de ceràmica amb trams de textures asfàltiques. Al Portal Nou, les voreres conserven el vermell del centre, combinat amb el paviment gris del vial.
“La llamborda vermella distingeix el centre i dona calidesa. No hi renunciarem, al contrari”, insisteix Melgares. En les futures reformes del carrer del Forn i de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer “també usarem textures de paviment vermellós, com a la cruïlla del carrer de la Unió o Sant Llorenç”.
La regidora explica que al govern “ens agrada la llamborda si és útil i eficaç. És un element distintiu, que ens identifica”. Precisament ara es desenvolupen tasques de manteniment al centre de la ciutat, amb la reparació de trams de llambordes en mal estat. El pla d’acció que arribarà a la taula del govern aquest hivern permetrà fixar una estratègia d’intervenció a mitjà i llarg termini.
Obres enllestides per Nadal
La reunió entre els representants dels comerciants del centre de la ciutat i l’equip de govern, el 5 d’octubre, va donar peu a un paquet de mesures immediates al centre de la ciutat, entre les quals una sèrie d’actuacions de manteniment en el paviment de diferents punts de l’illa de vianants. Durant les darreres setmanes, equips d’operaris d’inseminats pels carrers del centre han retirat els panots deteriorats i els han substituït per peces noves. Els treballs, comenta Lluïsa Melgares, “estaran enllestits per a la campanya de Nadal”, que arrencarà oficialment el 25 de novembre. Entre les mesures anunciades hi ha la prohibició de circular a vehicles de mobilitat personal (patinets) i bicicletes, per carrers com el de Sant Pere i de la Font Vella.