Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Aprofundint en la inflació a Europa, notem que el dèficit de producció de recursos com el gas llastra l’economia europea.
Malgrat que en aquests moments els preus han disminuït un 62% des dels màxims d’agost, gràcies als forts inventaris que s’han acumulat per fer front a aquest hivern, el problema queda resolt de forma immediata. Però no per a la primavera vinent, perquè la forta dependència de la indústria pesada i química que necessiti qualsevol procés d’alta temperatura (de més de 500 °C) del consum de gas, perquè és i ha estat el sistema d’escalfament més eficaç fins a la data.
Això vol dir que davant la falta de proveïdors alternatius al gas rus, l’expectativa és de nou un encariment, que farà que la indústria pesada i química, així com algunes altres auxiliars, passin a ser competitivament insolvents. Per tant, s’estigui passant d’una Europa productiva a una consumista pura, fet que pot dur conseqüències molt més dures. Les alternatives en són moltes, però un canvi de model productiu o l’augment de la producció en altres països com Qatar, el principal productor i exportador de gas mundial, necessita temps. Temps per fer les inversions i posar les noves factories i processos en marxa. I l’any vinent estarem igual si no hi fem res.
Pel cas del consum domèstic o de processos de més baixa temperatura, ja s’estan plantejant alternatives a la dependència del gas, com l’hidrogen, especialment a Alemanya i a Espanya. Un altre exemple clar és l’energia nuclear, que és considerada des de fa molt temps altament perillosa i contaminant, que ho pot ser i molt, de fet. Però ben gestionada pot ser la fórmula europea perquè de forma més ràpida deixem de ser dependents de les fonts energètiques basades en el carboni. Potser haurem de pensar a mantenir la generació nuclear, com ja està fent Alemanya, assegurant la seva seguretat i fiabilitat.
