Agraden especialment les dues imatges que toquen en aquest dia pel fet que hi ha com una mena de correlació de forces entre els nois que van en patinet i es veuen d’esquena a la més actual, i el noi que, a la instantània antiga, que és de l’any 1988, circula en bicicleta i se’l veu de cara, ja que, en aquells temps, era la direcció correcta.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Com que aquí acostumem a destapar algunes interioritats o apel·lem a la màgia de la secció, explicarem que el noi que es veu en bicicleta a la foto antiga ens sembla un de conegut. Un dels companys del diari, diu que no, que no és ell. Però no em convenç. Per si de cas, per no posar la pota, el nom del noi que sospitem, el deixarem per una pròxima ocasió. No fos cas que la màgia a la qual apel·lem, que és màgia blanca, es convertís en màgia negra.
Recuperant el fil de què és preceptiu, comentarem que, una volta més, podem endevinar la presència d’una obra al carrer, si ens fixem en la foto més vella. El carrer, que és el conegut com el del Portal Nou, sembla com el germà petit de tots els que podem seguir o contemplar a la zona.
Durant molt de temps va acollir grans seus de caixes, sales de joc i altres locals de grandiloqüència. Ara, manté aquesta èmfasi, afegida al fet que molts dels edificis de la part dreta (si venim de la Plaça Vella), han desaparegut del tot
