Rosa Ferrer
“L’objectiu de l’educació és la virtut i la meta d’esdevenir un bon ciutadà”. Plató. “Tot el que ocorri a la Terra ocorrerà als fills de la Terra”, cap indi Seattle. Incívics, massa! Deixadesa, massa sovint!
Estic trista, enfadada i sento fàstic, molt fàstic, en aquest ordre. Diumenge dia 18 vaig anar, com faig sovint, a passejar pel parc de Sant Jordi i el panorama que hi vaig trobar va fer que en un primer moment fes marxa enrere pel que veia i ensumava, però un cop havia sortit i, respirant millor m’ho vaig repensar, càmera en mà faig una volta ràpida per comprovar i documentar (volia estar equivocada) com estava el parc o jardins de la Masia Freixa. Va ser fastigós i emocionalment traumàtic veure tanta porqueria acumulada, faltaven uns minuts per a les dotze del migdia i les papereres estaven plenes a rebentar amb brossa al seu voltant perquè ja no cabia dins, molt bé per a tots els que les utilitzen, només faltaria, ara bé, on és el personal de neteja per buidar-les? No pot ser que a les dotze del migdia de cap dia, però sobretot d’un dia festiu, no es buidin les papereres tants cops com faci falta, el parc és ple de gent, nens jugant i han de poder tirar els papers, ampolles, etc. dins les papereres. Si volem civisme, s’ha de donar exemple, els serveis de neteja han d’estar allà on fan falta, potenciant d’aquesta manera l’ús dels mitjans que permeten mantenir net el parc i la ciutat, molta falta que fa perquè la puguem veure neta.
L’altre tema és l’incivisme d’uns quants individus pels quals sembla que la seva, malentesa, llibertat, o millor dit llibertinatge, passa per sobre de tot i tothom. M’explico, quan dic que vaig fer marxa enrere va ser perquè en entrar al parc i en començar a fer el caminet pel jardí cap a la glorieta em va venir un fort tuf d’orina de gos, d’humà i de merda, alhora que m’endinsava en un núvol de mosques enganxoses, vaig haver de sortir i respirar per després fer la volta i comprovar, amb molt fàstic, ràbia i decepció vers la raça humana, com de bruts i incívics arriben a ser alguns, alhora que inconscients del perill que és per a la salut el seu incivisme. Dins dels parterres de les plantes vaig veure i retratar llaunes de cervesa, gots de plàstic, ampolles, papers, una gran capsa de cartró d’un coixí anatòmic, bosses de menjar, fins i tot envasos de natilles, bancs bretolejats amb pintures que no són art ni tan sols se li assembla, amb deixalles a sobre, l’estany ple de papers, plàstics i ampolles de plàstic flotant, i merda, cagarros de gossos i no gossos, amb la pudor i perill sanitari que tot això comporta, puces, xinxes, mosquits, mosques i rates.
De la desena de gossos amb què em vaig creuar, quatre anaven deslligats, fent les seves necessitats per tot arreu sense que ningú les recollís, és més, un dels propietaris tot cofoi va dir-li a la persona que l’acompanyava: “Jo no ho recullo mai, és petit el meu gos i així adoba les plantes”, i als nens que hi estan jugant també els adoba? La culpa no és dels animals irracionals, sinó dels que ens anomenem racionals!
Així doncs, i sabent com sap l’administració, perquè no ho dubtin, saber-ho ho saben que està brut, per què no hi ha una vigilància? Per què no es castiga els incívics? Si la Policia Municipal fes rondes sovint, ja seria dissuasiu, si a més es posessin quatre càmeres, veurien quins brètols són els que atempten contra la salut pública, perquè sí, parlem de neteja és clar, però parlem de salut! I com deia Florence Nightingale, infermera (1820 Florència, Itàlia-1910 – Mayfair, Londres, Regne Unit): “Hi ha cinc elements essencials perquè l’entorn es consideri saludable: aire pur, llum solar, aigua potable, eliminació de residus i higiene”. Tan sols sortir del parc van desaparèixer les mosques… Per salut, mantinguem els espais públics nets!
Diumenge 23, el parc estava força net, l’havien netejat a fons, encara se sentia pudor, però no hi havia pràcticament brutícia. “Que bé”, vaig pensar. No es facin gaires il·lusions, aquestes neteges són puntuals quan hi ha un esdeveniment, i el dia 25, tal com estava anunciat a la plaça de Josep Freixa i Argemí, hi havia filmació, està bé que per a filmar estigui net, però –sí, és clar, hi ha un però– quan no hi ha un esdeveniment ja els està bé que estigui brut i abandonat? Al parc de Sant Jordi jo hi anava molt sovint, per no dir cada dia, de petita i no tan petita, a passejar i jugar amb els pares, a beneir la palma, a estudiar música quan a la Masia Freixa hi havia el Conservatori de música de Terrassa, a passejar amb la colla, i mai, mai, l’havia vist brut ni amb pudors, estava cuidat, molt ben cuidat i no ens hauria passat mai pel cap tirar porqueria a terra, ni al parc de Sant Jordi ni a cap altre lloc.
A qui pertanyi: Terrassa i els terrassencs no ens mereixem viure entre porqueria, per salut i perquè paguem impostos per mantenir-la neta, i aquells brètols que l’embruten l’haurien de netejar per aprendre a respectar les persones, perquè el fet de pagar impostos no els dona cap dret a fer-ne un abocador. Oi que volem la casa neta? Puix els parcs, jardins, carrers, etc., que són casa de tots, han d’estar nets i endreçats. Ensenyem a estimar al jovent el que tenen abans que hagin de plorar per haver-ho perdut, i als menys joves també.
“La Terra té una pell i aquesta pell té malalties; una d’aquestes malalties es diu home”. Friedrich Nietzsche. Filòsof alemany (Röcken bei Lützen 1844 – Weimar 1900).
