Set de cada deu ordres de protecció a dones maltractades admeses a tràmit van ser denegades a Terrassa, on durant el segon trimestre de 2022, 34 de les 48 ordres incoades no es van aprovar en primera instància. Les dades les recull el darrer informe sobre violència contra les dones de l’Observatori del Vallès Occidental, segons el qual només un 29,2% de les ordres de protecció resoltes, concretament 3 de cada 10 (14 en total), van ser adoptades finalment i van donar peu a l’activació dels protocols de protecció a les víctimes.
El partit judicial de Terrassa és on és dona la més alta proporció de denegacions d’ordres de protecció de la comarca. La dada de 7 de cada 10 ordres denegades està molt per sobre de la mitjana del Vallès Occidental (56,5%), de Catalunya (54,8%) i a moltíssima distància del conjunt d’Espanya, on es van denegar 3 de cada 10 ordres de protecció, un 31,6%.
Terrassa és la ciutat vallesana on la Justícia va incoar, entre els mesos d’abril i juny, més ordres de protecció contra dones víctimes de violència masclista (48), i també el municipi on més en va denegar. La dada s’ha accentuat aquest any. Durant 2021, la resposta positiva a les peticions de protecció va ser més alta i la majoria de trimestres va fregar el 50% o el va superar.
Convé recordar que és l’autoritat judicial la que concedeix o denega l’ordre de protecció a les dones i que cal que es donin una sèrie de requisits. Ha d’haver-hi indicis clars de la comissió d’un delicte o falta contra la integritat física de la víctima, contra la seva llibertat sexual, contra la llibertat o la seguretat. El segon requisit és l’existència d’una situació objectiva de risc per a la víctima.
Per a la concessió de l’ordre de protecció s’han de donar els dos requisits i l’absència d’un d’ells pot donar peu a la denegació per part del jutge o la jutgessa. Aquesta rigidesa ha centrat l’atenció sobre la valoració “discrecional” per part de l’autoritat judicial.
L’advocada Isabel Cazorla explica que “normalment aquestes xifres altes de denegacions estan relacionades amb un criteri rígid de l’autoritat judicial respecte a un aspecte com el risc que pateix la víctima”. La lletrada recorda que les mesures de protecció “impliquen limitacions de drets per als agressors” i que els tribunals s’asseguren que el risc és clar i nítid.
Els recursos a l’Audiència
El 70,8% d’ordres de protecció denegades a Terrassa, comenta Cazorla, és una xifra alta però “no definitiva. Tant les denegacions com les adopcions han pogut ser recorregudes davant l’Audiència i modificades, si la instància superior considera que el criteri de l’autoritat en primera instància no era el correcte”. La lletrada insisteix que, finalment, “el que acaba decantant la balança és l’existència d’un risc objectiu, i la valoració és molt subjectiva”.
192 denúncies en tres mesos
Durant el segon trimestre de 2022 se’n van presentar al partit judicial de Terrassa 192 denúncies relacionades amb violència contra les dones, una xifra lleugerament inferior a les 203 registrades al mateix trimestre de 2021. La majoria d’aquestes demandes s’han presentat per atestat policial amb denúncia de la víctima (144), i 35 amb part de lesions rebut directament al jutjat.
Si bé a Terrassa la xifra de denúncies roman estable, a la comarca del Vallès es van disparar i, entre abril i juny de 2022, per primera vegada es van superar les 600 demandes per violència contra les dones. Concretament, es van registrar 638, xifra que representa al voltant de 7 denúncies diàries.
Pel que fa als delictes registrats, van ser 191 a Terrassa. Per tipologia, la majoria van provocar lesions lleus a les víctimes (145), en 10 casos responien a situacions de maltractament habitual i en 21 estaven relacionats amb el trencament de penes i mesures.
Durant el procediment, a Terrassa un 9,4 de les dones que denuncien ser víctimes de maltractament s’acullen a la dispensa de l’obligació de declarar. El percentatge se situa per sota de la mitjana comarcal (13,2), catalana (11,3) i lleugerament per sobre de l’espanyola (9,1%).
Els partits judicials de Terrassa (9,4) i Rubí (8) acostumen a presentar unes ràtios trimestrals molt inferiors a la resta de partits de la comarca en matèria de dispensa a declarar. Sorprèn la dada de la veïna ciutat de Sabadell, on el 20,3% de les dones que van denunciar ser víctimes de violència masclista van demanar no declarar davant del jutge.
Pel que fa a les resolucions dels procediments judicials, el sobreseïment provisional és la forma més comuna de terminació dels procediments a la comarca (46,5%), superior a la registrada a la província de Barcelona, a Catalunya o del conjunt de l’Estat.
Precisament, el partit judicial de Terrassa té una proporció molt inferior de sobreseïments, un 29,3%. El volum més important de les causes per violència contra les dones que s’instrueixen a Terrassa acaben amb l’elevació a l’òrgan competent (38,3%).
La proporció de sentències condemnatòries a la comarca és superior a la provincial i a la catalana. La de Terrassa les supera i se situa en un 11,3%, per sobre del 10,8% del Vallès Occidental i del 9,4% català.
