En el darrer dia del mercat de fitxatges, Jaouad Erraji va rebre la trucada del Terrassa FC, que buscava un central de qualitat per completar la plantilla. No va dubtar a acceptar la proposta, va agafar el cotxe des d’Almeria on estava amb la seva família i acompanyat del seu representant va iniciar el seu viatge a les 12 de la nit. A les 7 del matí estava a Terrassa, va tancar l’operació i va anar al camp municipal de Ca n’Anglada a fer el primer entrenament amb la plantilla egarenca. “Havia conduït tota la nit, estava molt cansat i feia unes setmanes que no entrenava. Gairebé no m’hi veia”, recorda. Quasi dos mesos després d’aquell dia, s’ha convertit en una de les referències de l’equip de Jordi López, una muralla defensiva que aquest passat diumenge, a més, va anotar el seu primer gol.
Jaouad va jugar la temporada passada al Formentera, un equip que va dominar el campionat durant bona part de la temporada. Al final de l’exercici es va comprometre amb el Dux Internacional de Madrid, de Primera Federació, però aquest equip no ha arribat a competir, perquè va perdre la plaça per incompliments econòmics. “Tenia moltes ofertes, però havia donat la meva paraula i no volia fallar. Li vaig dir que no a tots els clubs que em van trucar. Vaig esperar fins a l’últim dia, molt preocupat davant la possibilitat de quedar-me sense equip. Quan va aparèixer el Terrassa, no ho vaig dubtar.”
En el conjunt egarenc ha encaixat de forma admirable. “He vingut amb ganes de demostrar el que puc fer. Vull que sigui el meu any”, explica. Jaouad, internacional sub-23 amb el Marroc, ha jugat en equips com l’Internacional de Madrid, Leganés “B”, Pontevedra, Alavés “B” i Formentera. “La meva il·lusió és arribar al futbol professional. Vaig estar a prop de fer-ho a l’Alavés, però un problema amb l’entrenador m’ho va impedir. El meu somni és ajudar a la meva família.” Nascut fa 24 anys a Beni Mellal, els seus pares viuen a Almeria, punt de residència també de les seves set germanes i 12 nebots. “Els meus pares es dediquen a l’agricultura i ja estan cansats. Però al futbol no hi ha res fàcil. Sense bons contactes no ets ningú. I fins ara no he tingut aquesta sort. Però aquest any espero que canviï tot això.”
El diumenge al matí li va enviar un missatge al seu representant, de qui diu que és com un pare per ell, i li va explicar que havia somniat que marcaria a Olot. I el somni es va convertir en realitat. “Mereixem estar més amunt a la classificació. L’equip té qualitat i penso que pot acabar entre els quatre o cinc primers del campionat. La victòria a Olot ens ha de servir per començar una bona ratxa.”
