El senyal que ens indica que, a 100 metres, hi ha la possibilitat de trobar aparcament (pagant, no en dubtem), és la mateixa en les dues fotografies, la de 1988 i la d’ara. Si més no, són calcades. Seria bo que, apel·lant de nou a la màgia d’aquesta secció, algú de l’Ajuntament ens ho confirmés o, en cas contrari, ens ho negués.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Ens trobem en aquesta oportunitat amb una part de la plaça del Doctor Robert, personatge del qual, segurament ja n’hem parlat. Si no, ho deixarem per una pròxima ocasió. Perquè ens volem centrar en el fet que, davant d’un senyal que ens informa sobre un aparcament molt pròxim, hi aparquin una furgoneta i un cotxe. Es pot contemplar amb tota claredat a la imatge antiga. Dos vehicles, amb tota la impunitat del món, aparcats a un tram on es pot veure clarament que estava prohibit.
No entrarem en diatribes ni romanços de si la furgoneta podria tenir permís perquè anava a servir uns paquets urgents. Ni si el cotxe tenia permís per estar allà, cosa que estranyaria fins i tot al més ignorant de les lleis de tot el planeta. Es pot veure la matrícula i, per tant, apel·lem de nou a la màgia que gairebé sempre acompanya a aquest “Ahir i avui”, per veure si trobem a qui, llavors, era l’amo del cotxe. Cafè pagat si apareix i aporta proves. Al Catalonia, dissortadament, no podrà ser.
