Representants del que fou l’entitat Rialles a Terrassa, com Josep Maria Font, Jaume Valls i Mercè Corbera, participaran aquest dimarts, a partir de les 19.30 hores, en una taula rodona a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) per recordar la seva activitat i importància.
No es fútil. L’entitat, dedicada al món de l’espectacle infantil i juvenil en català, celebra 50 anys del seu naixement i ho vol valorar, tot i que va desaparèixer fa temps. L’acte comptarà també amb Judit Josa, cap de la coordinadora de Pedagogia de l’espectacle i Giulia Poltronieri, directora de la programació municipal Arts Escèniques. Tampoc és causalitat que hi siguin perquè tant Pedagogia com la temporada local són iniciatives que han donat continuïtat a aquell exitós Rialles.
Josep Maria Font, cofundador de l’entitat l’any 1972, subratlla que “la posada en marxa de Rialles a Terrassa va ser una gran sorpresa. Primer perquè es va acollir amb molt èxit una programació en català que, fins llavors, era molt minsa; gairebé es podia comptar amb els dits de les mans. I després perquè Terrassa va aconseguir exportar el model Rialles, que estava sota l’aixopluc d’Òmnium Cultural, a més de 50 poblacions de Catalunya. I és per això que se’l coneixia com a moviment Rialles”. Font destaca que això va ser possible gràcies a l’implicació de les caixes a cada municipi i que a Terrassa va ser Caixa de Pensions, ara Caixabank.
La programació de Rialles, per a la franja de 6 fins a 11 anys, es va convertir en un referent del qual fa temps s’anomena com a programació familiar. L’oferta reunia, teatre, música, titelles i festes d’animació. Recorda Jaume Valls, exmembre de l’equip de programació, que “ la tipologia de continguts tenia els seus objectius. Buscàvem espectacles d’arrel tradicional, llegendes, rondalles i històries lligades a Catalunya”.
Valls recorda que una de les propostes que va causar furor va ser la projecció de la pel·lícula “La flauta dels sis barrufets” (va ser doblada al català l’any 1980 per Cavall Fort, Drac Màgic i Rialles) i que un dels espectacles més emotiu va ser l’homenatge a Xesco Boix, que va tenir lloc a la plaça Lluís Companys a la tardor de 1984, després que el cantant i músic hagués traspassat a l’estiu del mateix any. Rialles anava més enllà. Feia festes d’inauguració de la programació a la tardor i una altra a la primavera. Així mateix participava en altres esdeveniments de cultura tradicional com la festa dels Sants Innocents (28 de desembre), i en la Festa Major de Terrassa.
La programació, que es feia regularment cada quinze dies, el diumenge al migdia, es va presentar als escenaris del Teatre Principal, del Regina i de La Factoria Cultural i més tard als barris. Valls també indica que Rialles va tenir una forta presència a Ca N’Anglada i que va ser una de les delegacions que va tenir més recorregut. Rialles de Terrassa va desaparèixer cap a la dècada dels 90 (1994-1995) arran de discrepàncies entre el moviment i Òmnium Cultural. Ara, les entitats de programacions familiars són Pedagogia de l’Espectacle, l’Ajuntament i LaFACT.
