[Guillem Plans]
La temperatura ha pujat molt en el primer capítol de la temporada de Joc de Cartes i hi ha qui n’ha sortit ben escaldat. I no pels fogons. Emès dimecres a la nit, el programa de TV3 buscava el millor xef jove del Vallès Occidental. El guanyador del concurs televisiu va ser Àlex Ruano, cap de cuina del restaurant Can Mauri, situat entre Sabadell i Polinyà.
Els seus contrincants eren Víctor Pajares, d’El Cargol Daurat (Terrassa), Tina Veloso, del Kisamba (Terrassa) i Sergi Cobadela, de Can Sidro (Palau-solità i Plegamans). El cuiner no es mossega la llengua sobre el nivell dels participants i parla sense embuts de la polèmica de la nit, l’engany d’un dels comensals.
Com t’endinses en el món de la cuina?
He crescut a la cuina de Can Mauri. Des de petitó, ja donava un cop de mà a la brasa. I legalment, vaig començar als 16 per fer calés. Volia una moto? Currava. Volia un cavall? Currava mentre els meus col·legues estaven al parc.
Què és per tu Can Mauri?
És casa meva. No només és un negoci familiar, és la meva vocació.
A banda del dia a dia al restaurant, has estudiat cuina.
Vaig començar estudiant-ne tres anys. Després vaig fer un grau superior de cuina dos anys més. I com que la meva passió és el vi, ara fa quatre anys que estudio sommelieria. Per molt que aprenguis del dia a dia, hi ha moltes coses que te les han d’ensenyar.
Quines sensacions tens després de l’emissió de Joc de Cartes?
Jo estic molt bé, va ser molt divertit. És una experiència molt xula. Tenen un equip de puta mare que em van posar les coses molt fàcils. Això sí, van tallar moltes explicacions i a vegades semblava impertinent. Però el muntatge va quedar molt bé. Al final, sobretot van deixar tota la part conflictiva, però està bé, ja és el salseo que han de posar.
Creus que els teus competidors del programa són representatius del talent jove culinari del Vallès?
No, res, zero. Em va quedar una mica de sabor amarg per la competitivitat del programa. M’esperava competència, cuiners joves amb ganes i coneixements, que la toquèssin… I no en vaig trobar: res de nivell, ni de formació, ni bons establiments… La Tina, que és pastissera, i el Víctor son dos fenòmens, però els seus restaurants són molt limitats. Per l’espai, l’únic que podia competir era Can Sidro, però el Sergi era un xurro, no ha tocat una paella en tota la seva vida. Anava a menjar-se el món i no en tenia ni idea de fer res. Li està caient la del pulpo… Normal.
Et sap greu?
No, s’ho mereix. Per mala pècora. Hi ha un comentari que no va sortir a la tele. Li vaig dir: ‘Si ets capaç d’organitzar bodes, portar els números i l’organització i a sobre fer de cap de cuina, a l’agost vull venir a fer pràctiques per aprendre de tu’. A casa meva som quatre al capdavant i hem de treballar a la nit perquè no arribem a tot.
Participar a Joc de Cartes és arriscat. Molts restaurants n’han sortit molt mal parats.
Sí, és clar. Però si no tens res a amagar, tens una bona cuina, bon producte… És una publicitat de l’hòstia! Si no tens nivell ni coneixements, per fer vergonya és millor no participar-hi… Un tio que representa que porta una masia i no sap fer un romesco? O una base gastronòmica del país com un ajo blanco?
Vas demostrar caràcter.
Sí? És que els que estem a la cuina som una mica especials. Anem al nostre rotllo. Per estar-hi tantes hores s’ha de ser una mica psicòpata. Però més que caràcter, va haver-hi una falta de respecte per part d’un company. No pots anar amb aquesta actitud per la vida, fent el pallasso. Jo en aquell moment l’hauria ben escalfat.
Van ser justos els altres amb tu?
No, però el Víctor i la Tina em van reconèixer que s’havien acollonit amb el nivell de cuina i que havien fet estratègia a l’hora de puntuar-me. Cap problema, és un joc i ho van reconèixer.
Quina relació teniu els concursants?
Amb ells dos molt bona, bon rotllo. El Sergi no em parla ni em mira a la cara. No va fer ni pinya després del programa.
Tornaràs a Can Sidro?
Sí, hi anirem tota la plantilla a menjar.
De debò?
Sí, sí. Els cargols eren molt bons. Portarem la salsa romesco de casa, però eren molt bons. Això sí, ha de marxar el Sergi, perquè Can Sidro té molta trajectòria i els tira la feina per terra.
