Josep Ballbè i Urrit
Aquesta expressió és més vella que anar a peu. Ve de l’època romana, i es referia a promeses falses dutes a terme per a obtenir el favor d’algun funcionari de l’administració.
Traduït a temps actuals, es fa servir per a definir les persones que no adeqüen o quadren allò que diuen amb el que fan. I, alhora, per retratar qui que actua com un venedor de mercadal, oferint productes de poca vàlua. O, fins i tot, prometent coses o fets que mai no poden arribar a complir.
Fet aquest preàmbul, trio exemples concrets en què poder aplicar perfectament aquesta fórmula. Avui, però, em cenyiré a dos camps prou distants l’un de l’altre: el món polític i l’entrellat futboler. En el primer dels dos, ja començo a estar tip de sentir declaracions –dia sí i dia també– dels nostres dirigents (tant a escala nacional com autonòmica). Malgrat que es diguin Sánchez, Aragonès, Illa, Vilalta, Gamarra, Turull, Carrizosa o N.N.. Tant se me’n fot! Les emissores de ràdio i televisió ens enfarfeguen amb sermons cíclicament buits i inconsistents. Parlant de pressupostos, de la taula de diàleg, del preu de l’energia, de la conjuntura global o d’altres. M’avorreixen.
En l’àmbit esportiu, avui fa una setmana que se certificà la “defunció” del Barça i l’Atlètic de Madrid, a la Champions League. A les rodes de premsa posteriors, se’m generà fàstic i gairebé ganes de vomitar sentint les declaracions d’en Xavi i en Simeone, els dos “coachs”. Intueixo que m’expliquen berenars de duro. Falsifiquen o exageren fets per generar l’admiració dels oients. Calladets, uns i altres, estarien millor. Emprant tòpics, no fan res més que el ridícul.
S’estarrufen en l’autocomplaença o no cerquen cap altra cosa que agafar el paraigua i excusar-se en la no-assumpció de cap responsabilitat. Tant és així si l’economia va de corcoll com si la dinàmica dels que distreuen el personal xutant una pilota fa figa. Ni uns ni altres no em donen a menjar ni em fan la vida agradable. M’agradaria copsar fefaentment que treballen amb compromís i empenta per a assolir reptes que millorin la vida del personal. En cas de no ser així, em reafirmo en la venda de fum. Són actors utòpics.
Qui no sap callar no sap parlar. En lloc de donar llum, donen fum. Un llum encès al sol no fa claror. Si no ho tenen clar, bona nit i tapa’t!
